06 ag. Les majories amnèsiques
Entre les majories i les minories hi ha una diferència essencial, mentre a la majoria de la gent que forma part de les majories li demanes una explicació del perquè fa el que fa, no te’n sabrà donar una raó, sovint ni articularà una paraula o, com a molt, s’arronsarà d’espatlles i posarà cara de sorprès.
Per contra, el més normal és que quan a la majoria dels que formen part de la minoria de qualsevol cosa, li demanes perquè obra de tal manera o li agrada aquella o l’altra cosa que no sol agradar a la majoria, et donarà una resposta raonada i amb arguments sòlids, convincents o no.
No vull dir que les majories estiguin equivocades i les minories tinguin la raó com podia sembla fent un plantejament elitista, només vull dir que el ser humà actua més per imitació que per convenciment.
Mark Twain, al qual s’atribueixen dotzenes de cites a quina millor, escriví que és més fàcil enganyar a la gent que fer-los veure com els han enganyat, i el seu contemporani i president Abraham Lincoln, havia advertit que es pot enganyar a molta gent durant molt de temps, però no a tothom sempre.
Manipulacions i enganys han estat constants, la història de la humanitat no és la història de la lluita de classes com va dir Karl Marx. De jove vaig escoltar la sentencià d’un avi de la Sagrera que deia que tota la història del món es dividia en l’existència de dos bàndols: els que manaven, i els que volien manar, la perversió és que per assolir el poder es fan coses horribles, però que no són gairebé res comparades a les coses terribles que es fan per conservar el poder.
La grandesa de la democràcia és que pots triar qui ostentarà el poder. Si tries a un corrupte pot ser que t’hagi enganyat, que s’hagi presentat com un xai i un cop al poder s’ha tret la pell d’ovella i s’ha mostrat com el llop que era, depredant al ramat; però no sol ser així, sovint en democràcia es vota directament al corrupte malgrat presentar-se com a tal i saber-ne tothom les seves males arts. Les majories són així, ho deia al començar, i generalment no saben explicar el perquè.
Podem, en democràcia, triar a algú honest que desprès es torna corrupte? És i passa. El poder desgasta, desgasta i corromp, encara que no a tothom si a molts. Per això està la democràcia, per a esmenar la plana quan cal i, si és que cal massa sovint, llavors és que és una democràcia de nyigui nyogi, mal dissenyada i pitjor parida.
A vegades les democràcies sorgides de pactes entre desiguals, tenen inconvenients, tiren endavant incloent també a aquells que no la volien i van fer tot el possible perquè no naixés i, ara, només hi són per assassinar-la.