15 abr. Les últimes figueres de la Sagrera
Les figueres, ficus, són arbres mítics, esmentades a la Bíblia i als Evangelis, a mil històries medievals, fa poques dècades moltes cases amb eixida, moltes barraques d’horta, tenien la seva figuera, un arbre que fa una bona ombra, fresca, i allunya moltes males herbes, a part de donar uns fruits carnosos, madurs d’agost a octubre, molt preuats, que a més poden consumir-se secs la resta de l’any.
A la Sagrera, a l’antiga zona del Camp de la Creu, un topònim que avui ningú recorda i que ara s’identifica amb l’Estació, que aquests dies estan enderrocant, hi havia diverses figueres, algunes s’han perdut engolides per les eternes obres de la nova estació, altres encara resten en peu, però tot fa pensar que per poc temps.
Són uns arbres del gènere ficus, algun esplendorós, com el que emparava la tasca “Casa Paco”, a la Baixada de la Sagrera, davant de la porta d’accés al recinte de l’estació, parada de transportistes, taxistes, carters i ferroviaris.
Altres d’aquestes figueres monumentals va servir d’aixopluc a aquell nucli reduït de barraquistes que fa més de vint anys que estan al barri, des de quan van marxar les indústries pel Pla ferroviari, dècades abans que arribessin els assentaments massius dels darrers temps.
Amb la intenció de publicar un article vindicant aquestes figueres, l’agost de 2022 en Xavier Basiana va obtenir les fotografies de les figueres, però mai arribà el moment d’escriure l’article que, avui, si, ara veu la llum.
Segurament nosaltres pensem que aquestes figueres les hem vist sempre, però no ens enganyem, les figueres són arbres de creixement ràpid i no viuen més enllà dels cinquanta o seixanta anys, a les fotografies dels anys vuitanta de “Casa Paco” l’esplendorosa figuera que ha sobreviscut a l’establiment, ni es veu.
Potser caldria pensar, i reivindicar, que en el futur, quan engegui la urbanització del parc lineal, entre els arbres plantats, les figueres, tan mediterrànies, tinguin un lloc que, situades adequadament, les arrels no constitueixen cap problema, malgrat la mala fama que alguns els hi atribueixen.
Text Joan Pallarès.
Fotografies Xavier Basiana.15
