31 des. L’Home dels nassos
Avui escric el darrer article de l’any per a La Sagrerina i em fa il·lusió fer-ho en un dia com el d’avui, el dia de l’Home dels nassos.
Habitualment, el 31 de desembre de cada any el dedico a aquest personatge del nostre imaginari popular que tan atabalada em va tenir durant la meva infantesa.
En Joan Amades explicà qui era aquest personatge de l’imaginari popular: “Hom creu que avui passa l’ésser fantàstic més monstruós que hagi pogut crear la fantasia més fecunda. Ens referim a l’Home dels nassos, personatge que posseeix tants nassos com dies té l’any”.
Recordo que cada any per aquesta data, el meu pare em deia que era un gran dia perquè veuríem l’Home dels nassos pel carrer, aquest personatge que tenia tants nassos com dies tenia l’any i que només el podíem veure el darrer dia de l’any, el 31 de desembre.
Quan el meu pare i jo sortíem al carrer, jo anava força espantada esperant veure un home amb una cara plena de nassos. Recordo perfectament com m’aferrava a la mà del meu estimat pare, esporuguida per la por de topar-me amb aquest personatge que, malgrat tot, encara no havia aconseguit veure mai.
De sobte, el meu pare em deia: “Mira! Ara mateix l’Home dels nassos acaba de passar pel teu costat! No l’has vist?”, jo em girava ràpidament per veure’l perquè, tot i que tenia molta por, també tenia molta curiositat; però mai arribava a temps. El que sí que veia era aquell somriure entremaliat del meu pare mentre em mirava divertit.
Un dia, el meu pare em desvetllà el misteri. Es plantà davant meu i em digué: “Aquí tens l’Home dels nassos”. Aquell que tenia tants nassos com dies li quedaven a l’any, és a dir, un de sol.
Actualment a diverses poblacions catalanes es pot veure un capgròs que representa la figura de l’Home dels nassos que surt a voltar en cercavila per alguns pobles i ciutats repartint nassos entre la canalla.
Així és que ja ho sabeu, avui, quan sortiu pel carrer, vigileu atentament i busqueu el misteriós Home dels nassos.
Aquest article és un homenatge al meu estimat pare, Lluís Recasens (1925-2007).
Janet Recassens