14 maig Lletres, paraules i mitges veritats

A La Sagrera aquesta primavera han florit les lletres. Un grup de lletraferits, o simplement de persones sensibles a la lectura, l’escriptura, la literatura i tot allò que tingui a veure amb la comunicació escrita, ens hem constituït, sota el paraigües de La Sagrera Es Mou, en una entitat amb ganes de promoure bons hàbits entre el veïnat; i, de manera especial, entre les noves generacions, sovint massa submergides en les pantalles i alienes als tresors que amaguen aquests estranys invents anomenats llibres.

La pluralitat com a singularitat

Un dels aspectes que defineix aquest col·lectiu rau en la seva pluralitat, fruit de la singularitat de cadascun dels membres que el formem. Hi ha qui se sent més atret per la poesia, hi ha qui s’orienta més a la literatura infantil, hi ha qui simplement sent atracció per treballar a favor de la comunitat escolar i hi ha qui se sent empès a participar d’una iniciativa engrescadora a través de les lletres on hi veu molt camp de treball per gaudir dels signes fins i tot des de l’aspecte més lúdic. Unes quantes idees que bullen al cap i unes quantes mans per dur-les a terme; no suficients, tot sigui dit; raó per la qual tota incorporació serà més que benvinguda. I és per això que aprofito aquestes línies per convidar-vos a sumar-vos a un projecte on tothom hi té cabuda i on, tot fent realitat el que deia en Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

Volem posar en valor les lletres, les paraules i la comunicació, conscients que si hi ha quelcom que ens identifica a l’espècie humana és precisament la cultura i la capacitat per comunicar-nos. I entenem la comunicació com un bon fil de cohesió per al nostre barri, La Sagrera, on sovint la densitat poblacional i el frenètic ritme a què estem sotmesos ens empenyen a romandre incomunicats amb les persones del nostre voltant.

Sempre millor un contrapunt que un “like”

Aquest mitjà, La Sagrerina, exerceix també aquest paper de dinamització del barri, tot convidant a la reflexió al voltant d’aspectes que envolten la nostra realitat més immediata i amb l’ànim de sacsejar consciències. Tot amb la legítima aspiració de contribuir al que entenem pot suposar una millora de l’entorn. Igualment, aquí tothom hi és cridat a dir-hi la seva, de la mateixa manera que moltes persones expressen els seus comentaris a les xarxes socials, on els contrapunts sempre són més benvinguts que els “likes” perquè són precisament els que generen el necessari debat per a una societat sana i democràtica.

Expressar-nos ens dona la possibilitat de compartir, d’oferir als altres la visió que tenim del món. Això no va de veritat ni de mentida; ni de mitges veritats ni de mitges mentides. No cal passar per la Facultat de Periodisme per saber que la veritat és polièdrica; i, sobretot, per entendre que cal ser respectuós amb el que pensen els altres i, fins i tot, conservar un mínim neguit per acostar-nos al seu pensament. Perquè és escoltant el qui amb tu discrepa quan més aprens; especialment si reflexiones i arribes a la conclusió que, potser, encara que sigui només potser, té una mica de raó, un altre d’aquests conceptes on tothom pot dir-hi la seva. I no oblideu que, si aspireu a què us la donin… és potser perquè no la teniu.

Salut i Lletres!

Jordi Vilagut