21 abr. Llibres, roses, barres i bandarres
Per San Jordi es meravellós que es regalin llibres i roses, sobretot per qui ven prèviament els llibres i les roses. Els llibres, amb la llagrimeta de distribuïdores, editores i botigues, sempre plorant per com de fotuts estem culturalment, tenen un privilegi anual que no té cap altre expressió del món cultural.
Cal fer el ridícul manipulant llistes de vendes i seleccionant interessos? Mai un llibre de poc import –i marge– apareix a les quinieles dels més venuts, ni tampoc hi ha autors sorpresa. com pot passar en un certament musical.
Les cotes més altes del ridícul de la festa literària rauen en el triomf de l’antiliteratura, quan hàbils comunicadors, cuiners, futbolistes, putes, polítics defenestrats, gurus de l’estrès o criadors de gossos, obtenen cullerada en el pastís econòmic, mentre l’escriptor, que és qui hauria de treure’n un pessic, se’n va amb els morros eixuts.
A segona divisió, els i les Joan Palomo, escriptors que editen costejant ells l’edició, sigui directament o a través d’un penques que es fa passar per editor i no arriba ni a botiguer amb linotípia, contribueixen innocentment a engrandir la festa en muntar legítimament i amb tot el dret la paradeta, a sortir al carrer com les comparses de carnestoltes, posar-se en una cantonada com qui demana almoina i intentar vendre quatre llibres a cunyats, amics i coneguts, encara que molts quan els veuen a la parada els esquiven no fos que els hi oferissin el llibre li es veiessin obligats comprar-lo.
Perquè el món cultural també te els seus defectes i dins del món literari, d’uns anys ençà, s’ha escampat el divisme, fa vint anys que cada any feia de jurat de mitja dotzena de certàmens, assistia a vuit o deu vetllades i era membre de tres tertúlies de lletraferits. Érem grups petits, vuit, deu persones, amb la modèstia per divisa, els temps lents i no teníem grups de whatsapp que ens permetessin estar tant ben comunicats com ara que a cap grup de lletraferits no falta els seu grup tancat de whatsapp, amb els qui només parlen d’elles, les qui pengen receptes de cuina o fotografies de gossets ni el pedant perdonavides, que insulta i pontifica.
La Festa de Sant Jordi? Benvinguts, passeu, passeu, forners amb el pa del dia, pastissers ítem, restauradors i el menú, qui vulgui pot posar cullerada al pastis, la casa es gran i els politics també fan de voltors, que hi ha molts carn humana fresca concentrada a les paradetes i esta ben vist fer veure que llegeixen molt.
Deixant els llibres, que més que comprar-los el millor que podem fer es llegir-los parlem de l’altra tradició, les roses: dels set milions que es distribuiran enguany a Catalunya, només cinquanta mil seran catalanes. Visca la Tradició!!! Protegiu la pagesia!!! Les roses les porten de fora, són roses panxites, com el personal de neteja dels hotels i les cases benestants, com el personal que acompanya als vells que s’ho poden pagar. Roses de Colòmbia, Equador, fins algunes de Turquia o d’altres llocs de on només es ve en una pastera.
Roses Quilòmetre Zero que al principi, a part de les floristeries, venien les gitanes a les cantonades o regalaven les caixes als clients. Roses Quilòmetre Zero a la venda de les quals fa anys es van apuntar estudiants, Ampa’s, escoltes, ong’s i el Sursum Corda, superant el nombre de venedors al de flors, que ja es dir.
Roses internacionals, que hauran fet una òrbita a la terra abans de no arribar a les nostres mans, roses d’avió, regades amb litres i litres de querosè, dubtosament sostenibles, que potser a algú li recordaran que el nostre planeta està a punt del col·lapse, però tant se val, la resta continuarà proclamant-se furibundament ecologista, bramarà a favor de totes les tradicions, i doncs que se que aquest article assenyala a tanta gent que no agradarà a ningú, m’atreveixo a comparar aquesta tradició amb la de corre bou (ara si que esclata indignat i ofès el lector pacient que ha arribar fins aquí), els correbous que la primera qualificació que reben es la de salvatjada o crueltat… potser alguns, els que es creuen de debò això del quilòmetre zero els hi preocuparà més la barbaritat de portar roses de l’altre punta del món i el seu impacte ambiental per fer una festa, impacte que a més té com a conseqüència el drama de la imatge d’uns pagesos abandonats i obligats a vendre a una immobiliària el camp on feien les roses, i altres coses i vivien honestament amb la família.