05 gen. Màrqueting d’espardenya

En un llibre que vaig publicar fa trenta anys parlava dels murris que fent-se passar per pagesos, amb barretina i tot, venien rovellons als vorals de les carreteres con si fossin boletaires experimentats, però les caixes de bolets eren de Mercabarna.
El mateix passava als Monegros o la Manxa, parades amb grans bosses de taronges que compraven els turistes sense saber que en aquelles latituds no hi ha tarongers.
A ningú no li agrada que li donin gat per llebre, tinc els mateixos escrúpols de comprar en grans superfícies, que fan rebaixes de productes de preu inflat, o en les botigues de psudoartesans que tan proliferen en fires puntuals.
Ni tots són artesans, ni bohemis firares més enllà d’un percentatge acceptable. Aquests dies de Nadal m’apropo a una parada d’embotits que proclama productes casolans i procedents de la masia gairebé bressol de la catalanitat, parada on hi ha una dona jove rere el taulell.
Entre els productes ofereix llardons premsats, però a mi m’agraden uns altres i li pregunto si no té llardons de la mocada. Em mira estranyada, em pregunta què vull dir i li responc si quan fan la matança no hi va la mocadera i continua mirant-me en la mateixa cara que un barceloní fa quan li parlen de birbar, del boll o d’un esclopet. Marxo, no cal perdre el temps ni que em fotin els quartos.
Aquests dies la Guàrdia Urbana de Barcelona ha enganxat a un ximple que havia recollit 150 quilos de llentiscle (Pistacia lenticus), a dins del Parc Natural de la Serra de Collserola, al Tibidabo, una planta que s’aprofita per ornamentacions nadalenques, que molts clamen que es protegeixi o reguli la seva recol·lecció, però que sí que està totalment protegida en un parc natural.
La noticia del llentiscle no la llegeixo a cap diari barceloní, la trobo al Regió7 de Manresa, a Barcelona coses que no van ni d’habitatge ni de turisme, no interessen, per això no cal esforçar-se massa imaginant el recol·lector, amb la seva furgoneta, venent el seu producte, genuïnament quilòmetre zero, a una de les múltiples fires nadalenques de ciutat, però això sí, dient que ve de les altes muntanyes i fent-se passar per pastor pirenaic i, segurament, rebesnét de la Marta i en Manelic de Terra Baixa, ara que estem a l’Any Guimerà.
Hi ha moltes formes de màrqueting que no s’ensenyen a les escoles de negocis, aquelles que no se sap si són bones perquè són cares, o són cares perquè són bones, només se sap que no estan obertes per a totes les butxaques i allà no expliquen que el màrqueting d’espardenya, també funciona.

Per Joan Pallarès-Personat.