29 set. Multituds

És una paradoxa que a l’imaginari col·lectiu del descans, la pau i la tranquil·litat se l’associa a boscos i prats solitaris, illes desertes, silenci total, quan la humanitat, per a qualsevol esbarjo sol buscar els nuclis urbanitzats, plens de gent, en un brogit constant, soroll, gatzara i plens de gent a vessar.

La màgia dels pioners, aquella valoració que es feia en temps passat de ser de les poques persones que havia estat a tal lloc o vist qual cosa, ara perd encant; avui el que compta és haver vist el que ha vist tothom i haver estat allà on ha anat tothom.

No has estat a Venècia? No vas veure el partit? Mai no has anat als sanfermins? Que no has escoltat el darrer disc de…?. Una resposta negativa equival a una ensopegada en les relacions socials: Com pot ser que no coneguis New York? I ja t’has quedat depenjat, estàs obligat a anar on van els altres i, sinó, serà com si tinguessis un malaltia infecciosa o cometessis un delicte lleig.

La gent va allà on va la gent. Passa com en els negocis, que allò més difícil és fer el primer client, desprès ja entren tot sols a la botiga. A l’advocat novell el que li costa es trobar el primer cas, desprès ja faran cua a la porta del bufet, avui la gent quan es compra un cotxe, un abric o va de vacances, ja no decideix per ella mateixa, avui la gent es comprar el cotxe del futbolista, l’abric de la cantant, o va de viatge allà on fa fulano que es famós: el producte ja no diu res, el que compte és tenir el que té tal altre.

Als espectacles passa igual. Molta gent que s’estima de debò la música es pregunta com es pot gaudir d’un concert amb quaranta, cinquanta o cent mil persones en estat de tremolor permanent i fent gatzara, amunt i avall, entrant i sortint. No és més agradable una audició en bona companyia, gairebé familiar?

Peregrinacions a la Meca o a Lourdes, adhesions multitudinàries en les dictadures, homenatges als cabdillatges han existit d’una o altra manera al llarg de la història, ara la humanitat trenca totes les barreres del gregarisme, la solitud s’associa a l’avorriment, l’èxit es compte per caps, com el bestiar, per links o per entrades, que és el que més directament deixa ingressos, pocs són els que encara pensen que la quantitat no reflecteix qualitat, especialment quan l’excel·lència sol una barrera per a arribar a molta gent i sumar quantitat.    

Per Joan Pallarès-Personat.