25 des. Nadal no els hi mola, uns Pastorets del segle XXI
Avui és Nadal, diumenge, 25 de desembre, quina premonició la dels nostres avantpassats, que clarividents Els Pastorets, unes representacions teatrals, inspirades en Nadal, amb els textos d’època medieval, que avui se’n conserven del segle XV, on l’eix principal és la lluita entre el bé i el mal, acabant sempre amb el triomf del bé: l’adveniment triomfal de l’Infant Jesús.
Molts recordem Els Pastorets hegemònics, de representació fixa i obligada a redós de Nadal. Ara no se’n representen tants al teatre, però a la vida molts els interpreten sense saber-ho i ni se n’adonen.
A la majoria de societats les tradicions són un bé cultural a protegir, un jueu, encara que sigui agnòstic o ateu, no deixarà de considerar-se jueu; amb matisos semblants podem parlar de musulmans apartats de la pràctica ordinària de la religió, de budistes o hinduistes, inclús els països cristians es respecta les manifestacions religioses, però aquí, aquí una part significativa de la població, més que ignorar-la li professa una peculiar animadversió
Aquí, davant de xifres escandaloses que indiquen i demostren el contrari, s’atribueix a l’església un poder absolut en camps com la política, l’economia, les finances o els mitjans, un poder que sí l’havia tingut, fa dècades en les que ni tant sols és mínimament influent, les estadístiques i les dades socials ho canten prou clar.
La obsessió de mostrar-se ideològicament progressista que es manifesta en rebutjar símbols innocents que no fan cap mal o costums nostres, heretades dels avis, fet que contrasta i no deixa de ser un contrasentit que aquest pseudo progressisme adopti amb facilitat i vehement festes i usos culturalment forans, alguns dubtosos davant dels drets civils, o sigui la tolerància o la animadversió aplicades selectivament.
Frases de salutació, festes d’origen cristià, onomàstiques, una informació als mitjans d’un acte catòlic més que tabú, estan clarament discriminades, així quan arriba Nadal, com el dimoni dels Pastorets, concentren tot el foc de les calderes de Pere Botero en nom de la laïcitat i arremeten sobre el tradicional i artístic pessebre, o els càntics de nadales.
Sort que des del comerç i els mitjans no se’ls hi fa cas, no per creences, si no per consumisme i calaix, així que cada any, ni que sigui amb bombetes de baix consum, l’Estrella de Betlem, brilla de nou i amb més esplendor.
I tot sempre acaba igual que als Pastorets de cada any: l’escena final es repeteix anys rere any, quan el Messies neix per Nadal, ni que sigui per unes hores, el portal de Betlem torna a ser el centre de la notícia, s’escampa arreu la bona nova, i els dimonis pijoprogres de les cavernes paleolítiques que tenen hidrofòbia selectiva si l’aigua és beneida, els banyetes que adoren les festes paganes i el solstici d’hivern, les fúries de l’infern, siguin alcaldesses diabòliques o parlamentaris satànics que no estimem el Nadal ni el Pessebre, queden moixos davant l’espassa flamejant de l’Arcàngel Sant Miquel, resten encadenats a la taula, immòbils, submergits entre la joia general, i empassant-se la bromera entre cullerada i cullera d’escudella, ni que sigui per una estona, també fan desitjos de pau, invoquen la concòrdia i somriuen al nen de Maria.
A tots els lectors, Pau, bé i Bon Nadal.