30 juny No és tradició, és moda
Òbviament que no passa ni a Madrid, ni a Manresa, tampoc a Sabadell o a Granollers, però la setmana passada RNE, (Radio Nacional de España) s’esforçava en explicar que, a Catalunya, era típic passar la revetlla de Sant Joan a la platja, així, tal com sona.
La nit de Sant Joan, a Catalunya, són típiques les fogueres o menjar-se la coca tot fent revetlla –fer una musclada s’ha gairebé perdut–, unes revetlles que no es celebren tant en família, com el dia de Nadal, però si al barri, compartint el foc i la gatzara amb els veïns de l’entorn o amb una trobada d’amics.
La platja, o el riu, al rec o la bassa en els pobles de l’interior, podia ser, tradicionalment, un fi de festa per la jovenalla més agosarada, ben pocs, els que arribada la matinada no havien tocat llit.
Abans, al segle XIX i fins els anys cinquanta del passat, a la Sagrera la temporada de bany començava per Sant Joan, quan de bon matí molts sagrerencs baixaven riera d’Horta avall a fel el bany a la Bota, on ara hi ha el Fòrum, temporada que durava fins acabat l’agost.
És evident que la gent de la Barceloneta s’apropava a la platja, però ningú més. Passar la nit de Sant Joan a la platja no és cap tradició, és una moda importada, un ús de nouvinguts que en altres latituds celebren Nadal a la platja i, evident, una moda eficaç pel que té d’econòmic, cadascú fa la despesa segons les seves possibilitats i a la platja es pot passa amb poca cosa, és un local d’ampli i il·limitat aforament, no cal netejar-la desprès com si celebres a una casa i cent vegades més barata que un restaurant o una sala de festes.
75.000 persones –que van deixar 57 tones de merda– es van aplegar la passada revetlla a les platges de Barcelona, i, encara, un servei de rodalies ferroviàries que va de Blanes a Coma-ruga esponja les platges urbanes a aquells que volen menys massificació en llocs més allunyats.
De tradició, cap, una moda importada; de bruts, massa; coses de la globalització, la despesa de neteja per a les arques municipals, a cada bugada perdem un llençol i sense donar-nos compte, també haurem perdut la llengua.