08 des. No viurem pitjor
La sentència de què per primera vegada a la història hi haurà una generació que haurà viscut pitjor que la dels seus pares és repetida una vegada i una altra, molts la tenen com una inspirada afirmació i, si ho mirem bé, podem fer-li prou quantitat d’observacions i condicionants que potser estan davant d’una mentida més de les moltes que ens engalipen.
La història ens demostra que el progrés no fou una línia d’ascens continuada, que hi hagué moltes trencadisses i retrocessos, també que poques generacions al llarg de la història han canviat tan ràpidament com canvia la societat actual.
L’afirmació de què la generació següent viurà pitjor que la dels seus pares parteix del fet que aquesta mai s’ha comparat ni s’ha sentit identificada amb la dels progenitors i avis. Aquesta generació que pretesament viurà pitjor, si la comparem amb la irreal que surt a les pantalles, la de la ciència-ficció del consumisme, llavors, no només percebrem que viuran pitjor que la dels seus avis i rebesavis, sinó que seran uns desgraciats plens de frustracions.
Cal fer una llista del que tenien els joves fa quaranta anys i el que tenen ara? Si la llista la reculem a sis o vuit dècades, la comparació amb la realitat actual semblaria fabulada.
La civilització analògica no té res a veure amb la digital, els joves d’abans somniaven com els d’ara, però llavors es feia en blanc i negre i ara en pantalla de plasma; segons la set que tinguem amb un vas d’aigua en tindrem prou, el problema vindrà si ens fan creure que només les begudes isotòniques ens calmen la set.
La generació que segueix no viurà pitjor que la que l’ha precedit, l’única veritat és que avui els fills necessiten moltes més coses i més cares que les que necessitaven els seus pares, uns pares o uns avis que potser mai no han pujat a un avió o han sortit del país, quan avui hi ha infants que van de colònies volant i a l’estranger.
Allarguem més el braç que la màniga, mengem sense tenir gana i comprem el que mai necessitarem, mirem massa cap a casa del veí, en lloc de tocar de peus a terra i els ulls al cel, el problema rau en el fet que ens hem mecanitzat tant, tenim tanta tecnologia, que amb tants estris i andròmines, volem fer la collita sense haver sembrat, i això no pot ser, nosaltres podem canviar molt, però les lleis de la natura són i seran sempre les mateixes.
Per Joan Pallarès-Personat