24 ag. Norantè aniversari d’una tràgica mort.
El 25 d’agost de 1936, ara fa noranta anys, moria assassinat a la Sagrera Fra Tomàs Díaz Díaz, un jove de vint-i-tres anys, nascut el 17 de març de 1913 a Arroyo Cerezo, al Racó d’Ademús valencià, que en professar en religió en els framenors franciscans, coneguts com a caputxins, havia agafat el nom, de fra Bonaventura d’Arroyo Cerezo.
De família molt humil i sense recursos, el 1926, amb només tretze anys, va venir amb el seu pare, Francisco, a Barcelona. Eren els anys de la dictadura de Primo de Rivera, amb moltes obres públiques i feina per a tothom, la resta de la família, momentàniament, es va quedar al poble.
Curiosament, i des de les Cases Altes, un poble del co08stat, nascut el 1926, Francesc Candel va emigrar amb la seva família el 1927, Candel aniria a parar a l’altra banda de Montjuïc i Bonaventura als entorns de la Sagrera. Va estudiar al seminari menor de les Corts, cursà llatí al Seminari Conciliar, i tenint com a confessor a fra Esteve de la Garriga, va inclinar-ser per l’orde dels caputxins, ingressant al convent de Manresa a disset anys, el 21 de setembre de 1930 i va fer els vots temporals al d’Arenys de Mar, el 24 de setembre de 1931 havent complert els divuit.
Va cursar filosofia al convent d’Olot, Teologia a Sarrià i a Palma, a Mallorca va complir en les seves obligacions militars que li pertocaven per edat, tornant a Barcelona on el mes de maig de 1936 va rebre ordes menors al convent caputxí de Sarrià.
El 19 de juliol de 1936 l’agafà a Sarrià cursant el segon curs de teologia, la congregació va enviar als estudiants a residir a les Corts, però veient que el lloc no era segur, la seva família li va buscar un lloc més adient, primer a Gràcia, després al carrer Gran de la Sagrera, a casa de la família Miró.
El 24 d’agost de 1936 en un registre de les patrulles de control el trobaren i s’emportaren a ell i a l’amo de la casa a la seu del Comitè, que era al Col·legi Mare de Déu dels Àngels, del qual s’havien apropiat.
Fra Bonaventura va ser vexat, colpejat i torturat, mantenint-se fidel a la seva fe, finalment l’endemà, 25 d’agost, se l’emportaren Pont del Treball avall i en ser a la Verneda el van metrallar deixant el seu cos entre els camps de conreu.
Ell i altres vint-i-sis frares caputxins màrtirs d’aquell període, van ser proclamats beats de l’església el 21 de novembre de 2015 a la catedral de Barcelona.
Joan Pallarès-Personat.