30 maig Perqué primer l’equipament de la Nau Bostik!
A finals de l’any 1989 (fa 33 anys) un grup de joves arquitectes començarem a idear el futur urbanístic del sector ferroviari de La Sagrera. Aconseguirem el vistiplau de l’alcalde Pasqual Maragall per continuar treballant-t’hi.
En ser joves desconeguts vam considerar que no ens farien cas i va ser per aquest motiu que ens vam plantejar sumar esforços amb l’arquitecte internacional Norman Foster el qual va acceptar el repte.
D’aquesta manera vam dissenyar la transformació urbanística del Pla Sagrera Station, posteriorment nomenat El Parc lineal del Rec Comtal.
L’any 1993 en Norman Foster va venir al Centre Cívic de la Barraca a presentar la nostra proposta a tot el barri i a primera fila hi havia en ple el consistori municipal. Paral·lelament, es va decidir que La Sagrera fos la ubicació de l’estació del Nord de la ciutat del tren d’alta velocitat i, conseqüentment, l’Ajuntament de Barcelona va començar a redactar el planejament del Pla Sant Andreu La Sagrera, aprovat inicialment l’any 1996.
Amb totes aquestes iniciatives, els qui habitem a La Sagrera pensàvem que el nostre entorn canviaria i arribarien grans equipaments. Passaven els anys i aquella il·lusió començava a desaparèixer. El 1998 crearem la Plataforma Volem l’Estació el 2004, una eina amb la qual volíem accelerar la seva construcció. Entre altres, a la Nau Ivanow es van desenvolupar una sèrie d’accions, entre elles sopars col·loquis i als quals van assistir-hi
tots els polítics més influents del moment.
Jo, personalment decebut, i sentint-me culpable del desencís que havia provocat al barri, em vaig prometre treballar perquè els equipaments que havien de venir amb la gran transformació urbanística comencessin a fer-se realitat. Així va ser com el 23 de desembre del 1997 vaig comprar la fàbrica Ivanow, que estava abandonada, i la vaig convertir en un centre cultural i social. Va créixer tant que una dècada després vam arribar a un acord amb el govern municipal, encapçalat per l’alcalde Jordi Hereu, perquè és convertís en fabrica de creació municipal.
Posteriorment vam anar conquerint les naus veïnes de la Ivanow, vam crear l’Espai 30 i el 15 de febrer de 2015 vam arribar a un acord amb el propietari de la Bostik, La Llave de Oro, per omplir-la de vida i gestionar-la també nosaltres. Aquesta nau feia 10 anys que estava abandonada i hi teníem els ulls fixats. Set anys més tard, la Nau Bostik és un referent del món social i cultural.
Malgrat aquests èxits, m’he quedat sorprès i indignat quan els tècnics de l’Ajuntament de Barcelona ens han comunicat que, si la Nau Bostik esdevé un equipament municipal, s’haurà de compensar amb la construcció de més pisos per la zona.
Jo penso: “Que bonic començar el planejament fent un equipament abans que edificis, carrers, parc, etc. I pregunto: No és millor aprofitar aquests infraestructures que ja funcionen molt bé i edificar on es preveien altres serveis amb la qual cosa també s’estalviaria diners l’ajuntament? O és que no s’havien previst equipaments?”.
Fa molts anys que patim incomoditats i obres i no crec que ens mereixem aquest tracte. Penso que Adif i Renfe poden assumir perfectament aquest canvi sense que això comporti augment de l’edificabilitat en l’entorn. O és que potser pretenien fer els equipaments previstos quan ja tot estigui edificat d’aquí a 50 anys?
Pensem i lluitem pel nostre barri. I senyors i senyores de La Sagrera: posem-nos les piles que la ciutat la fem entre totes i tots.
Xavier Basiana i Vers