11 maig Piròmans o tallafocs
No cal disposar de massa varietat d’etiquetes per a classificar a la gent. Entre els qui volem relacionar-nos i aquells que volem tenir ben lluny o, millor, ni haver-los conegut, la humanitat es pot dividir entre piròmans i tallafocs.
El piròman és aquell lloro que ho repeteix tot, no només el que sent o veu, sinó inclús el que s’imagina o inventa; el tallafoc és la persona que no parla si no n’està ben segura i, quan ho fa, avalua si cal dir-ho o no.
Vivim a l’era de les mentides i els rumors i els piròmans no poden viure sense contaminar i escampar toxines, no hi fa res que no siguin veritat, no hi poden fer res, va amb la seva natura, perquè encara que arribin a ser conscients que està difonent una mentida, continuaran explicant-la per què la seva vanitat per a cridar l’atenció de les altres persones, pot més que l’ètica.
Sovint la gent es pregunta com un rumor que amb tota l’evidència és mentida, pot ser cregut per tanta gent i escampar-se en tan poc temps, com una veritat inqüestionable? És ben senzill i ho explicaré.
Qualsevol i amb prou mala bava li diu a un altre: “aquest no m’estranyaria que portés banyes”, l’altre li diu a un tercer: “he sentit a un que deia que aquell potser porta banyes” i el tercer li diu a un quart: “he sentit a dir que aquell porta banyes”, poden haver passat quatre o cinc hores i un pobre innocent és el cabró més gran de la terra i la seva pobra dona està tan calumniada que inclús circulen llistes amb noms dels seus amants, això si no hi ha algú que s’hi atribueix un lloc a la llista.
Exagerat? No. Qui no s’ha trobat amb un veí sortint del metge en una visita rutinària i dos dies després li ha trucat un amic, ben espantat, perquè li havia arribat que estàvem greument malalts i a les últimes? En el fons tots tenim en els gens quelcom de premsa groga i ens agrada acaparar l’atenció dels nostres interlocutors a força de titular exagerat perquè ens facin cas.
Quan hom actua de tallafocs continuadament i ho fa de manera militant, mostrant-los als piròmans que ni verbalment, ni per xarxes socials, ni per cap sistema expliques coses que no saps, no només la teva credibilitat puja, sinó que no et fan perdre el temps explicant-te escombraries, a més contribueixes a una societat més sana i neta i, el més important, vius amb la llibertat de la veritat, perquè la realitat és que la mentida, com qualsevol paràsit, és esclava, només pot córrer si un altre la transporta, només pot viure si un altre la manté.
Joan Pallarès-Personat.