22 oct. Posa’t bruta

Escric aquest article vint-i-quatre hores abans d’una manifestació convocada a la plaça Sant Jaume. Ho adverteixo perquè no hi hagi temptacions de vincular-lo amb una campanya contra l’actual govern municipal. I també ho vull fer constar perquè la imatge que acompanya aquestes ratlles correspon a diumenge passat, quan vaig prendre la decisió d’escriure els set cèntims setmanals al voltant d’un tema que, lamentablement, massa sovint exploto: la brutícia del nostre entorn.

No és el meu desig referir-me a com de brut està el nostre barri i, per extensió, la nostra ciutat. Fa quinze dies us parlava de la inversió ingent de l’ajuntament per netejar els carrers. A l’igual que hi ha qui opta per construir presons en comptes d’aixecar escoles, hi ha irresponsables polítics que prefereixen engreixar la maquinària de les concessionàries de la neteja.

Contenidors plens

No em vaig decidir a escriure novament sobre el tema arran de veure aquesta lamentable imatge, que tot sigui dit no és estrictament de La Sagrera, sinó del veí barri de Navas. Fou després que, en un grup de WhatsApp, algú va compartir una imatge en què apareixien uns contenidors de reciclatge en què el de color blau, el de paper i cartró, estava tan ple que, al seu costat, hi havia tot de material amuntegat. Els participants del grup es queixaven de la imatge. En certa manera, no els faltava raó: els serveis municipals haurien de vetllar perquè la recollida fos eficient i no es produïssin aquestes situacions. Tanmateix, vaig pensar que l’aspecte no era tan galdós, atès que la gent s’havia preocupat de portar el material a recuperar als contenidors i els havia dipositat de manera correcta. Una altra cosa seria que aquesta fos una situació reiterada, la qual cosa tampoc no em consta. Tot i això, vaig preferir no dir-hi la meva, esperant a una ocasió, com ara aquesta, per expressar-me.

Situacions censurables

Però quan vaig veure aquesta imatge davant el menjador social de Navas vaig prendre la determinació de referir-me a la brutícia que ens envolta. Ignoro qui és el responsable d’aquest escampall de brossa davant la instal·lació municipal. El que sí puc dir és que en aquest centre, des de fa anys, no s’observen unes mínimes mesures que garanteixin un mínim respecte dels veïns de la zona. El personal contractat per a la seguretat de l’equipament es desentén de tot el que ocorre més enllà del llindar del menjador, però des de fora també he estat testimoni de situacions que s’han produït a l’interior i que haurien merescut l’adopció de mesures laborals dràstiques…

Tampoc no sé si el centre era obert quan es va escampar tota aquesta brutícia al seu davant i si els seus responsables se’n van rentar les mans. Sí puc dir que, per horari, feia menys d’un quart d’hora que hauria d’haver tancat.

Problemes a l’entorn

És evident que un servei com aquest és necessari; tant al barri, com a la ciutat. Una altra cosa és que la implantació d’aquest servei hagi de comportar molèsties per als veïns del voltant. En qualsevol cas, si es constata, com ha estat el cas, que equipaments com aquest provoquen problemes a l’entorn potser el consistori hauria de plantejar-se la rotació d’aquest tipus d’equipaments, per tal que, solidàriament, tothom n’assumeixi les conseqüències.    

Més enllà que la brutícia aquest cop hagi aparegut davant aquesta instal·lació municipal, el que és lamentable és que aquestes situacions cada cop són més freqüents. I confio que en els pròxims mesos aquest context no s’accentuï, perquè ens podríem trobar en una estranya paradoxa: que hi hagi gent que voluntàriament provoqui aquests desgavells amb el propòsit de treure’n rèdit; electoral, per suposat.

Jordi Vilagut