28 maig Protecció de Dades
Com més fàcil és ventilar la nostra vida a través de les xarxes, més entrebancs hi posen les lleis de moda invocant el dret a la intimitat i la protecció de dades.
Fa cent anys, a qualsevol diari, a la notícia d’un accident o una baralla es donava el nom i, sovint el domicili, de la víctima i, al menys, el nom del causant o de l’agressor pocavergonya.
Fa cinquanta anys encara figurava als diaris el nom de la víctima en un accident o una estafa, ara, en qualsevol fet, les víctimes o els malfactors són anònims, fins els premiats en una promoció publicitària, abans fotografiats i orejats amb pèls i senyals, avui s’anuncien en una discreta informació: “Carme, d’Igualada” i prou, sense més dades.
Aquelles guies telefòniques tant útils durant dècades i que les noves generacions ja desconeixen, ara són tabú, la llei no les permet; en canvi s’han multiplicat per mil les trucades on a l’altra banda de la línia coneixen fins la nostra talla de calçotets.
Al metge ja no ens criden pel nom des de l’altra punta de la sala: “Joan Petit!!!” I tothom reia en veure acudir un home de dos metres vint. Tampoc sabrem qui té hemorroides perquè ja no surt el proctòleg a cridar el pacient. Ara posem la tarja sanitària a una màquina i aquesta ens dona un tiquet amb un algoritme que comença per les nostres inicials i quan aparegui la combinació a la pantalla, podem anar a la porta indicada.
Algun algoritme és curiós, a vegades còmic, la combinació, llegida, tant pot ser una floreta com un exabrupte, en tot cas quedarà en la intimitat entre pacient i el tiquet, és una dada protegida, a un amic meu la màquina li va endevinar el motiu de la consulta, el seu torn deia MAL01.
Protegits com estem en l’anonimat, serà molt més fàcil la xerrameca de la sala d’espera i explicar a aquella desconeguda i triplement pacient: del metge, de la llarga estona de retard i del rotllo que li fotrem, la nostra vida, la de les veïnes i, si dona temps, que és el més probable, confiar-li el secret de l’administrativa del taulell, que, amb dues criatures, va plantar el marit per un taxista.
Avui amb la protecció de dades, el dret a la intimitat i les celebritats tots juguen a la brisca, es venen exclusives ensenyant el cul i després es querellen contra qui fotografia la casa, per desprès vendre una en gran exclusiva el dia del judici de la demanda, com si fos el judici final.
La protecció de dades és un mal de cap i cada dia va a més. Compte en fer públiques les notes d’un examen, no sigui que s’emprenyi el qui treu una carabassa; esment en fer pública una llista de morosos mal pagadors o de donar el nom de qui ens ha fotut una ganivetada per robar-nos el rellotge, perquè en molts casos la protecció de dades vol dir la protecció dels bandarres i el dret a l’anonimat impune dels delinqüents, encara que hi ha mitjans amb patent de cors, que acudeixen amb càmeres a les detencions en mig d’operacions secretes.
Al pas que anem, quan veurem un amic pel carrer haurem de recórrer al “pst pst” no fos cas que en cridar-lo per seu nom infringíssim la llei i fins els capellans, en un bateig o un casament hauran de fer-s’ho mirar: “Nuvi X27Y, vols per esposa a la núvia 6K3L”?
Al pas que anem, amb tanta protecció de dades, el dia menys pensat tornarem a escoltar per tot arreu aquella frase tant freqüent durant el franquisme :“Usted no sabe com quien está hablando” perquè la nostra societat més que una societat anònima, acabarà sent una societat de desconeguts.