09 oct. Quilòmetre Zero

Els de la Colla de la Pessigolla, la d’una AMPA on és moda fer-se vegà, anar a buscar a les criatures en patinet o bicicleta i d’altres coses que no puc escriure; la colla progrepija que et blasma si no consumeixes exclusivament productes de Quilòmetre Zero, ecològics i sostenibles, no li fa fàstic anar de cap de setmana en cotxe a la fira de la bleda o la del nap, fent sis-cents quilòmetres, per comprar herbes o sabó natural recomanat per algun guru de via estreta.

A la Colla de la Pessigolla, de tant originals que són, els confons perquè no en saps distingir un de l’altre. A l’AMPA han muntat un grup de gospel perquè una coral seria fer l’ordinari; no ballen sardanes, quina vulgaritat, sinó country calçant botes i barret texà; altres, els que més es queixen del soroll urbà, han format un grup de batuka i algunes mares van a un casal a fer danses del melic, com aquelles àrabs, perquè ballar en un esbart seria carrincló.

Això si, tots exigeixen que l’escola ensenyi als nens i nenes les tradicions, amb matisos si tenen arrel cristiana, però sense deixar de celebrar el Halloween, que ells compren sempre al Black Friday i el Pare Noel deixa els regals sota un arbre ecològic de quilòmetre zero.

A casa dels avis fan el pessebre, l’avi és un carca, però la iaia és més moderna, amb les seves amigues han deixat les tradicionals puntes de coixí i s’han apuntat a chi kung que tot això oriental és míticament exòtic.

Hi ha algun mal en la globalització? Primer cal dir que la paraula és un anglicisme i potser respondre preguntant: Quin mal fa la diversitat? A qui molesta que conservem els vincles amb la nostra identitat quilòmetre zero de les nostres arrels?

Country, batuka, gospel són importats i sutilment imposats, aparentment tan innocents com l’hamburguesa, el fast food, la cola o l’oli de gira-sol però en conjunt són colonialisme de les multinacionals que volen implantar el seu sistema de vida només per ampliar la quota de mercat. Els serials televisius i de les plataformes són els spots publicitaris de la seva industria i manufactures.

El mite de La Caverna de Plató no decau al cap de 25 segles, la realitat existeix, però ens la deformen amb les seves ombres, ara projectades sobre una pantalla de cristall líquid, creant un món virtual, ple d’enganys i falses il·lusions, consum programat, que vol trastocar identitats, perquè sabem molt bé que l’únic arbre que es mantén dret, és el que conserva les arrels de quilòmetre zero.

Addenda post scriptum:

A l’escola, intern als deu anys, al començar el batxiller, als nous els dels altres cursos ens feien novatades; a finals dels seixanta, quan vaig començar la vida laboral, a l’empresa sovint ingressaven noies de primera feina, catorze anys recent complerts, que feia una setmana eren a escola, la novatada amb el centenar d’empleats conjurats, era donar-li uns papers i fer-la anar per tota l’empresa buscant al Senyor Serra fins que, ja marejada, algú l’esbrocava per no saber qui era el “Senyor Serra, el que arrossega els collons per terra” entre la riota general i sorollosa de tots: llavors la noieta solia acabar corrent, pujant l’escala i tornar a la seva oficina feta un mar a llàgrimes; de les quintades al servei militar per fàstic ja ni en parlo.

A Madrid, al col·legi major Elias Ahúja, els fets esdevinguts supera amb escreix qualsevol consideració de novatada o bretolada. La burka no només és una peça de vestir, a occident hi ha burkes invisibles, igual de degradants, quilòmetre zero, versió digital tecnològica de darrera generació del Santiago y Cierra España.

Joan Pallarès-Personat