12 ag. Quilòmetre Zero
Entre els molts indicadors socials per a mesurar les coses més inversemblants, no en tenim cap que valori el grau d’ingenuïtat de la societat, una mena de detector de les aixecades de camisa, que hi són, a centenars i diàriament.
Un dels sector on l’aixecada de camisa és més evident és el de la restauració, on mai més ben dit és fàcil donar gat per llebre, servir un producte ecològic amb una salsa industrial o vendre un vi regular fent-lo passar per molt bo, simplement posant-li un preu més car a la carta.
M’encanten els restauradors que serveixen vins i olis del país, verdures de la contrada, carn del ramader veí; m’encanten els que fan cuina de productes de temporada o per postres tenen rebosteria del pastisser del barri, tot plegat indica sensibilitat i bona orientació.
Em canvi quan em parlen de Quilòmetre Zero, Km0 solen escriure, arrufo el nas. Hi ha restaurants que es vanten de servir únicament productes de Quilòmetre Zero amb una seguit d’arguments ecologics, sostenibles, de reducció d’emissions, conservació de l’entorn i mil coses més però que van adreçats i viuen, únicament i exclusiva de clients que hi van en automòbil de cent quilòmetres lluny, el zero hi és, a l’esquerra, que s’han deixat l’u davant.
Entenc el concepte de Quilòmetre Zero com una manera d’activar i protegir l’economia de l’entorn, d’ajudar-se els uns als altres entre veïns, però si posem, com a exemple una cosa tant típica com són les calçotades, genuïnes de l’Alt Camp i que per això hi tenen la mà trancada, argumentar la tradició i el costum, justament amb la qualitat, em sembla perfecte, però esgrimir el Quilòmetre Zero per anar-hi no cal, perquè les emissions de carboni per calçot cruspit en la nostra anada i tornada, és un cost molt elevat pel rescalfament global, tant que és millor portals a la ciutat en camions, o per ferrocarril, que és més sostenible.
I així són les coses, ni l’etiqueta ecològica indica risc zero, ni la de producte artesanal es sinònim de qualitat, però el que més rebenta és la conducta dels que ho creuen com un dogma de fe.
Que agradable que és el mes d’agost tanta gent de vacances, entre ells els que ens atabalen tot l’any parlant de sostenibilitat, de reciclatge i de les bondats del porta a porta, els que ens salten a la jugular quan gosem fer la més mínima observació sobre el carril bici… que agradable que és el mes d’agost, quan ells estan a deu hores d’avió lluny, en un resort edificat destrossant una platja paradisíaca, però això si, bevent sucs tropicals en vasos reutilitzables, lluint un banyador de fil ecològic de quilòmetre zero.
Els zeros, a l’esquerra, sempre són uns números sense valor.