20 set. Setmana de Festes Majors
Entre la quarantena de ciutats de Catalunya amb més de vint-i-cinc mil habitants, set, cinc de les deu que superen les cent mil ànimes, celebrem la seva festa local entre el 23 i el 29 de setembre, aproximadament dos milions i mig de catalans podran celebrar el patró o patrona en el decurs d’una setmana.
Cert és que el major nombre de festes majors es concentren el més d’agost i cint cinquanta coincideixen en Santa Maria, unes dues-centes el dia 15, però demogràficament, l’atzar o el que sigui, ens ha concentrat les grans festes en aquests dies.
A Tarragona Santa Tecla el 23; Barcelona, a la qual L’Hospitalet afegeix la festa local, el 24 amb la Mercè; Reus el 25 amb la Misericòrdia; El Prat de Llobregat, Lleida i Molins de Rei el 29 per Sant Miquel, fa que cada any, a les acaballes de setembre, dos milions i mig de catalans visquin la seva Festa Major.
Santa Tecla, també copatrona de Sitges, vol la tradició que fos romana i deixeble de Sant Pau quan va estar a Tarraco, però el seu culte començà amb les relíquies que d’Armènia va fer portar Jaume II el just el 1320 i que de Barcelona a Sant Cugat, arribaren a Tarragona ara just fa set segles.
L’Arcàngel Sant Miquel, patró de Lleida, Molins i de una quarantena de pobles més, simbolitza la lluita contra el mal i la seva devoció està estesa des dels orígens del cristianisme, no només a Catalunya, sinó arreu del món, on jueus, musulmans i Fe Bahai el veneren.
La Mare de Déu de la Mercè, és venera en una talla gòtica, de fusta, datada del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues, és una Mare de Déu vinculada a la Orde de la Mercè, dedicada a la redempció de captius.
Expliquen que el 2 d’agost de 1218 la Mare de Déu es va aparèixer a Sant Pere Nolasc, ric mercader, comminant-lo a fundar la orde, i el dia 10 del mateix més i any, a la catedral, la fundaven el rei Jaume I, el jurista Sant Raimon de Penyafort i el bisbe Berenguer de Palou.
El document més antic que acredita la veneració de la Mare de Déu de la Mercè és de 1230. El 1687 –no 1637 com erròniament transcriuen alguns– va tenir lloc el fet pel qual el 24 de setembre d’aquell any seria proclamada copatrona de Barcelona, amb Santa Eulàlia que ja ho era: una plaga de llagosta delmava els camps de Catalunya, amenaçant els voltants de Barcelona, la imatge fou posada al capdamunt de la muralla de la Ciutat i les llagostes fugiren.
D’aquella època i la centúria posterior és la basílica que avui podem veure i que es construí dins del convent de la Orde, però la seva festa no tenia cap relleu, els barcelonins veneràvem Santa Eulàlia.
El 2 d’agost de 1868 el Papa Pius IX va ratificar el patronatge i va proclamar la Mercè Patrona de la Diòcesi de Barcelona disposant celebrar la seva festa, però el 24 de setembre d’aquell any, en plena “Gloriosa”, la Revolució de Setembre que destronà Isabel II, el sarau era un altra, també els anys següents en plena guerra carlina, va ser acabada aquesta el 1875 quan es va celebrar la festa.
El regidor catalanistes a l’ajuntament a primers del segle XX li van donar embranzida i assolí volada cap a 1920; la Dictadura de Primo de Rivera la arraconaria i en el franquisme la diada consistia en els actes religiosos, la recepció municipal, alguna inauguració, algun espectacle folklòric com sardanes o inclús castells, i la desfilada de carrosses a la tarda, primer al passeig de Gràcia, després a Montjuïc.
A partir de 1976 les ànsies populars de guanyar el carrer provocaren el canvi, que no es veié concretat fins passades les primeres eleccions municipals, l’abril de 1979, quan aquell mateix any, amb l’alcalde Narcís Serra, naixien algunes activitats que avui just tenen trenta anys, correfoc, cercavila, mostres, cursa… ja porten l’etiqueta de “tradicional”, s’han impregnat a l’imaginari col·lectiu “de sempre” i tots hem oblidat el moment que les vam veure néixer.
Bona Festa Major i recordem la tornada dels goig escrits per mossèn Cinto Verdaguer i musicats pel mestre Lluís Millet que fa:
Dels captius Mare i Patrona,
Puix del Cel ens heu baixat;
Princesa de Barcelona:
protegiu vostre ciutat!
Joan Pallarès-Personat