11 nov. S’han deixat les claus sota l’estora
La Festa Major de La Sagrera ja és aquí. Un any més, el barri s’omple d’activitat, posant de relleu la vitalitat de les seves associacions i reunint un conjunt d’actuacions que conviden el veïnat a sortir de casa per compartir música, espectacle i ganes de passar-ho bé. Darrera hi ha una feina ingent, de persones que han invertit mesos d’esforç per confegir un programa engrescador que integri les diferents sensibilitats del barri, amb les limitacions pressupostàries d’una entitat que sortosament compta amb la col·laboració de molts comerços.
És cert que la Festa Major compta amb l’aportació institucional, com la resta de barris. Els pressupostos municipals contemplen aquestes partides orientades a fomentar la dinamització dels barris i que permeten comptar amb castells de focs o concerts que, d’altra manera serien impossibles.
Una “festa” o un fiasco?
El que no tinc tan clar és on emmarcaria la “festa” de la Meridiana que es perpetrà diumenge passat, 6 de novembre, a la plaça Ferran Reyes. Tot i l’ampli desplegament de recursos comunicatius, gosaria dir que la convocatòria fou un fiasco i que l’objectiu que sospito perseguien els organitzadors va quedar diluït. Fins i tot s’hi va desplaçar una unitat mòbil de la televisió municipal; la qual cosa us he de dir que em sorprengué, atès que en alguna ocasió en què s’havien interessat per alguna activitat que organitzem al barri ens havien comentat que només podien venir a gravar de dilluns al divendres i al matí. Però aquí suposo que els devien pagar hores extres… Rectifico: els devíem pagar hores extres.
El reportatge exhibí el bo i millor de les obres executades i posà la mel a la boca sobre les que s’han de reprendre de manera imminent. Paradoxalment, entre els testimonis escollits, diguem que a l’atzar, ni una veu crítica. Tampoc a ningú se li va acudir mostrar que aquell element del qual us parlava fa unes quantes setmanes continua dormint a l’escocell (sí, encara avui, sis o set setmanes després pel capbaix), perquè es veu que els escombriaires deuen considerar que és tasca dels qui setmanalment recullen els mobles vells i altres trastos, i els qui arrepleguen els trastos deuen pensar que allò correspon als escombriaires, que per cert sí que es van espavilar a deixar el més digna possible la plaça per l’arribada de les autoritats. Com tampoc no es mostrà que la placa que identifica els Jardins de Maria Soteras continua desapareguda. A qui l’hi importa, oi? A més, queda a la banda mar de la Meridiana que és com dir… Es van deixar tantes coses endreçar que no m’hauria sorprès gens que fins i tot el rodamón que s’ha muntat una barraqueta on dorm cada nit hagués fet el ronso aquell dia s’hagués sumat a la festa i hagués mantingut la paradeta allà, amb les claus sota l’estora.
Triple visita
Aquesta suposada “festa”, que m’esperava tallés la Meridiana per tal d’escenificar la conquesta ciutadana envers els cotxes i que, en canvi, quedà reclosa a un reducte de la plaça, va coincidir, casualitats de la vida, en una setmana en què la senyora de Valls ens va visitar fins a tres vegades. Tot i que no vaig tenir el gust de coincidir amb ella en cap de les ocasions, fonts ben informades m’indiquen que divendres havia estat a l’Escola l’Estel i que, al dia següent, participà a la Nau Bostik en unes jornades comunes. No sé si aquesta sobrevinguda atracció per visitar el nostre barri, habitualment tan abandonat, deu tenir res a veure amb les imminents eleccions municipals o és que La Sagrera s’ha tornat ‘cool’. Au! Bona Festa Major a tothom, que aquesta sí que la celebrem!