18 des. Sobre la vida dels llibres

Aquest és un diàleg que vaig tenir fa poc amb algú que m’estimo molt, sobre llibres i com els tractem mentre estan amb nosaltres.

– Tú també t’atures cada vegada que veus l’aparador d’una llibreria i t’entretens mirant les portades perquè et penses que tindràs temps de
llegir-los, o ets normal?

– Tan iguals… a vegades fins i tot els compro.

– Sense remei. He substituït la tauleta de nit per una muntanya de llibres. Es barregen els que vull llegir amb els que no puc deixar de llegir una i altra vegada.

– A la meva habitació acumulo els que vull llegir ja. N’hi deu haver una dotzena, potser més. A un prestatge d’una altra habitació acumulo els que vull llegir algun dia, allà n’hi ha molts més. I després n’hi ha altres, afortunadament menys, que ja he començat i estan per tot arreu. Al sofà, al lavabo, a la tauleta…

– Tan iguals… Hi ha cases on gairebé no hi entren llibres, i d’altres on si hi entren ja difícilment en sortiran

– Hi ha un lloc a casa que és la biblioteca, allà només hi arriben els que ja he llegit i mereixen quedar-se a casa. Aquesta és la novetat, perquè abans els guardava tots i ara n’hi ha que tot i haver-los llegit i havent-me agradat no els vull guardar. Cada cop és més petita la quantitat de coses que vull esforçar-me a guardar i conservar. Serà l’edat, o la manca d’espai. Tinc un altre piló, enorme, de llibres per regalar. Son els que no penso llegir, o he llegit i no vull guardar. Quan hi ha dinar familiar vaig amb una capsa i l deixo a l’entrada, i cadascú agafa el que li ve de gust.

– Tan iguals… El mateix amb les visites, que s’emportin el que els hi agradi del piló de desnonats. Tot sovint també vaig a la biblioteca del poble i deixo allà una capsa de llibres. Hi ha un prestatge que hauria de tenir el meu nom.

– A la biblioteca de Sabadell no me’ls accepten. Em varen dir “fes una llista d’autors, títols, editorial i any de l’edició, i ja et direm quins volem”. Total, que els deixo al carrer al costat del contenidor de paper, però no dins. És maco tornar al cap d’una estona i veure que ja no hi són. Potser els ha agafat algú per vendre’ls a pes, però a mi m’agrada pensar que els ha recollit algú que els vol llegir o que sap a qui els pot regalar.

Hi ha altres cases on gairebé no hi entren llibres, i d’altres on si hi entren ja difícilment en sortiran. I tu, que estàs llegint aquest article, quina relació tens amb els llibres? Ves amb compte… diu de tu més del que t’imagines.

Per Genís Roca 

(Article publicat a VIA Empresa i reproduït amb permís exprés del seu autor.)

No t'ho guardis per a tu sol!
Tags:


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies