04 oct. Soledat

Recordo com ens coneixem,
érem dos adolescents,
obsessions amb el demà.

Te’n recordes? Arribem a ser un,
amb el somriure sempre present.
Quins anys aquells tan feliços!

Però els destins de la vida
van separar la nostra amistat,
i sota el cel blau, tu vas partir.

Ara dos més tard,
recordo tot amb nostàlgia.

Mai vaig pensar amb la nostra amistat,
però aquí amb un vers l’escrit.

Tants bons records
que passarem junts, no s’obliden.

Records inseparables
que ens unirà fins a l’eternitat,
encara que mai més ens retrobem,
així és meva la meva vida,
recordant-te.

Anna Maria Casanovas Català