27 juny Sykes & Picot
No, Sykes i Picot no són un grup musical ni fan concerts pel món, ara que bufen vents de guerra per tot arreu, ningú no sap qui eren i res de la seva trobada, la seva feina, el seu acord fa més de cent anys, l’Acord Sykes-Picot, del que tots en vivim les conseqüències.
Tatton Benvenuto Mark Sykes, noble anglès, format a Cambridge, participà a la guerra dels bòers, ambaixador a Istanbul, quan esclatà la I Guerra Mundial, tenia 36 anys i era tinent coronel, especialista en temes àrabs, a diferència del seu company Lawrence d’Aràbia, ell era prosionista.
François Marie Denis Georges Picot, 46 anys, parisenc, advocat i diplomàtic, era el cònsol general de França a Beirut, ben relacionat amb els maronites, després seria ambaixador al Caire.
Entre novembre de 1915 i maig de 1916, fa 110 anys, van negociar un acord, que ha passat a la història com l’Acord de Sykes-Picot, on a l’estil de la Conferència de Ialta del final de la II Guerra Mundial, van decidir com repartirse la superfície del gran Imperi Otomà en la previsible futura derrota, com realment va succeir el 1918. Ells dos van negociar i acordar, signarien Sir Edward Grey, vescomte Grey de Farodon, Ministre d’Exteriors britànic i Pierre Paul Cambon, ambaixador de França a Londres el 16 de maig de 1916, però no es va publicar a la premsa, fins al novembre de 1917. Acordaren que els anglesos rebrien la part mediterrània, fins al riu Jordà, Jordània i el nord d’Iraq; els russos tota la zona d’Istanbul, Armènia, zona de Turquia, i els francesos quedarien administradors de tota la part sud-oest de Turquia, el Líban i Síria, en certa manera dibuixarien el mapa geoestratègic que només els presidents americà (Roosevelt), rus (Stalin) i britànic (Churchill) retocarien a la Conferència de Ialta de febrer de 1945.
L’Acord Sykes-Picot definí fronteres, marcà un abans i un després entre àrabs i europeus i esvaí les promeses de la gran nació que els àrabs somniaren a canvi de lluitar contra els otomans en aquella guerra, de fet els moviments Islamistes d’avui rebutgen aquell acord que Europa silencia i amaga. Sykes moria el 1919, víctima de la Grip Espanyola, pocs mesos després de l’armistici. Picot, visqué fins al 1951, fou testimoni d’una nova guerra mundial i oncle-avi del president de França Valery Giscard d’Estaing (1974-1981). Sovint opinem dels conflictes perquè és molt fàcil veure el foc, però no sabem veure l’espurna que l’encén; la pau és una paraula molt curta, però complicada.
Joan Pallarès-Personat