07 jul. Turisme global
Al Marroc en van preguntar la hora, a Itàlia on era un carrer i a la Costa Brava on pel supermercat, això sense comptar les vegades que en un cafè de poble, on entrava per primera vegada, m’han dit si era de tal casa o qual família. Totes les vegades m’he sentit honorat per la confusió, content de que allà on era no sembles una nota discordant, sinó que passésper un més del país.
Sense ànim de donar lliçons, aquesta és l’essència del turisme. No podem canviar el color de la nostra pell, ni dominar tots els idiomes, però no cal anar per el món amb roba de platja o vestit com el Melitón Pérez del TBO, viatjar vestits com ens vestim cada dia ens ajudarà a ser nosaltres mateixos i a semblar persones corrents.
Però l’hàbit no fa el frare, quan fem turisme, el respecte als costums d’allà on anem és la primera norma, seguida per la de no fer res fora de casa, que no ho fem a casa nostra. Pel viatger la seva casa és el món i arreu el té de cuidar com cuida casa seva, el fet que no et coneix ningú, no dona impunitat i, sobretot, pensa que tu estàs de vacances, però que la gent del lloc està treballant i fa la seva vida i els seus horaris, respecta’ls tal com vols que respectin la teva quotidianitat.
Però alhora que tu, com a turista, pretens ser una bona persona, no te’n refiïs de tothom. A tot arreu, en especial als pols d’atracció més forts, on hi ha més visites, a l’igual que a casa teva, allà on vagis trobaràs perdularis i lladregots, establiments que etvan a fotre el pèl i els quartos, gent que viu de l’engany, que mostra un país, que sovint ni és el seu, utilitzant els tòpics de manual, un país irreal i fals, que no és el que tu vols visitar: protegeix-te.
La globalització fa que trobis al Japó al taxista que feia dos dies t’havia portat a l’aeroport o a un neozelandès a la plaça Masadas. Res a dir, però per la massificació i certes conductes, fa que cada vegada el mot turista tingui connotacions més negatives, associades a insolidaritat, massificació,negocis d’especulació; ser turista comença a fer impossible conciliar-ho amb la sostenibilitat i l’equilibri. Al pas que anem ho veure’m aviat: no tardarà el dia en quan li diguem a algú “turista”, la paraula sigui tan pejorativa com un insult.