21 ag. UN JUBILAT CLÀSSIC

Sí, ho reconec. Soc una d’aquestes persones que sobre el paper té tot el temps del món per fer “el que vulgui”. Puc fer excursions entre setmana, em puc apuntar als plans de l’Imserso o assistir a classes de la “Universitat de l’experiència”. Sí, és clar. Però també “m’haig” d’encarregar dels nets a la sortida de l’escola o quan els progenitors surten “de marxa”. Fins i tot preocupar-me de problemes familiars o veïnals, i … Un llarg etcètera.

Però si hi ha una activitat en què em sento reconfortat i “realitzat”, aquesta és anar a visitar obres. Com veieu, aquí sí que soc i em sento un jubilat de tota la vida, un clàssic. Per sort, a la Sagrera, la classe (ex) treballadora, la classe jubilada, tenim molts llocs per triar, per fer el seguiment de l’obra, per gaudir de les solucions tècniques que es fan servir bastint nous blocs de pisos, reformant de la Meridiana, avançant les inacabables obres de l’AVE, per admirar la maquinària potent (grues, formigoneres, excavadores de tota mena, bastides …) A cada visita un gaudeix amb nous enginys o solucions per aconseguir fer realitat el que la documentació arquitectònica ha dissenyat.

Les obres no s’aturen. Aquest mateix estiu, l’activitat ha estat frenètica enllestint les obres de “pacificació” de la Meridiana, en concret el tram entre Felip II i Fabra i Puig. Fins i tot la zona que es preveia conflictiva, la situada entre Felip II i Garcilaso, ha quedat prou bé, sense que la “camuflada” estació d’autobusos, que alguns malastrucs denunciaven sense fonament, no es veu per enlloc. També l’ull “fiscalitzador” del jubilat voyeurista ha pogut detectar que en concret les obres de la futura estació d’autobusos de l’AVE van a bon ritme, amb solucions i encofrats impensables, que un cop enllestida la coberta, el veïnat que passejarà i en gaudirà no s’imaginarà la calor i xafogor que han hagut de passar els obrers (tots homes), de la construcció que en plena canícula del “ferragosto” han hagut d’entrellaçar ferros i més ferros pels encofrats que aguantaran les bigues de la coberta, a sobre de la qual es podrà passejar, plantar arbres o gaudir de pistes d’esport. Com a dada no gens casual, m’ha meravellat (però no sorprès) veure que les pells i cossos, que aguantaven temperatures extremes a ple sol en les tasques de bastir l’encofrat, totes procedeixen de l’Àfrica subsahariana. Són persones amb més fortalesa?

Aquest gaudir de la progressió de l’obra, del que el jubilat clàssic n’és testimoni, ha pujat un esglaó més. El nou nivell ha estat admirar l’obra acabada i gaudir-ne amb la seva utilització. Em refereixo a la posta en funcionament del CEM la Sagrera, amb la seva piscina en primer terme. Aquesta obra projectada i executada ja des del mandat de Barcelona en Comú, sota l’alcaldia de l’Ada Colau, ha estat acabada i serà inaugurada en breu per l’actual equip de govern. Substitueix les instal·lacions de l’antiga AISS que amb més de cinquanta anys havien esdevingut obsoletes. Gràcies a la pressió exercida per la recollida de signatures impulsada per Sant Andreu i la Sagrera en Comú, la piscina ha obert al veïnat sagrerenc en ple agost, avançant-se a la cerimònia oficial que, potser per motius electoralistes, tindrà lloc més endavant.

Destaco i faig valdre que, per un cop i en primera persona, he pogut banyar-me a la piscina pública, després de tot el procés de construcció i acabat de les instal·lacions. Més endavant, quan la resta de serveis es posin en funcionament, continuaré sent usuari de la gimnàstica de manteniment, activitat a la qual ja assistia molt abans de ser jubilat, des de fa més de quaranta anys. El veïnat de la Sagrera ha guanyat un espai de convivència, un lloc per gaudir i fer esport i salut. Un espai intergeneracional. La piscina, aquests dies, n’és una mostra, avis i àvies, canalla de totes les edats, mares i pares. Descansant a la gandula, al meu costat observo un jove “pare” de família. Mentre el petit de mesos s’adorm petem la xerrada. En Pau Nin, així es diu el meu interlocutor, mostra la seva traça de pare sol·lícit aconseguint que el nadó s’adormi embolcallat entre la motxilla i el pit patern. Comprovo amb satisfacció que tot i la seva joventut, coneix molt bé la problemàtica de la Sagrera, n’és lector de la revista Tota La Sagrera, participa com a pare amb les famílies de l’escola Trenta Passos i també l’escola bressol Icària. Sí, perquè a més a més del petit, en Pau és pare de dues nenes, la gran a l’escola, la petita a la guarderia. La seva mare continua a la zona de la piscina reservada per a la canalla, mentre nosaltres dos la petem i el nen continua dormint com un angelet.

JOSEP MARIA GIL MARTÍNEZ

Imatge virtual del CEM La Sagrera