02 jul. Un luxe per a La Sagrera

El títol escollit per a aquest article setmanal l’he manllevat d’una resposta a una piulada feta al perfil de La Sagrera Es Mou amb motiu de la visita, excepcional (i no em cansaré de repetir-ho), d’en Rafel Nadal al nostre estimat barri. Certament, la presència d’aquest conegut periodista i escriptor el passat 28 de juny a l’Espai 30 fou un autèntic luxe… per als qui vam gaudir de les seves paraules. Com jo mateix vaig expressar a les xarxes, un plaer escoltar-lo, un plaer llegir-lo.

La visita d’aquest autèntic mestre no va defraudar. Sabíem que en Rafel Nadal era una garantia. I així les coses l’únic dubte era si La Sagrera defraudaria el convidat. Com ja havia advertit setmanes enrere, en ocasions han desembarcat al barri personatges d’alçada que, de manera sorprenent, no han tingut una acollida digna. Ineficiència en la comunicació, data i/o horari desafortunat, esdeveniment extraordinari inesperat al darrer moment… podrien ser raons que justifiquessin una punxada en l’audiència de determinats actes. Lamentablement, però, hem viscut capítols a La Sagrera que, a banda de deixar el barri en evidència ens situava als presents en una incomodíssima posició de vergonya aliena.

El veïnat va respondre a la crida

Sortosament, però, en aquesta ocasió el veïnat va respondre a la crida i l’acte va ser completament lluït. L’escriptor convidat, a qui a més corresponia exercia com a simbòlic padrí del flamant col·lectiu La Sagrera Es Mou per Les Lletres, la constitució de la qual se celebrava coincidint amb la visita d’en Nadal, obsequià els presents amb un testimoni impagable al voltant de les seves experiències mediterrànies així com també sobre els seus neguits professionals, tant al voltant del periodisme com de la literatura.

Els assistents van poder comprovar com la capacitat oratòria d’en Nadal és equiparable a l’escriptora, amb una retòrica rica i atractiva que mantingué el públic captivat fins al darrer moment, en què l’organització decidí que, malgrat que hauríem estat escoltant-lo durant hores, els nets d’en Rafel, que l’esperaven a Girona, també tenien dret a gaudir del seu avi. Fou llavors quan diverses persones s’acostaren a l’autor per aconseguir la seva signatura i la seva dedicatòria en algun dels múltiples llibres que el convidat ja ha publicat i que, segons les seves revelacions, no seran en absolut els darrers, perquè, fent honor al seu cognom, per Nadal en tindrem més novetats.

Coca, cava… i mascareta fora

Hi va haver, així mateix, una oportunitat per al joc, amb uns senzills reptes que només pretenien esperonar el sentit lúdic a través de les lletres. Atesa la data, la festa només podia culminar amb una copa de cava i coca de Sant Pere, en una revetlla amb llum natural a l’exterior de l’Espai 30, la qual cosa propicià que ens poguéssim llevar la mascareta i celebrar l’entrada en vigor, dos dies abans, d’aquest “dret” a prescindir-ne a l’aire lliure.

Així les coses, La Sagrera Es Mou per Les Lletres va poder encetar el seu camí oficial amb la voluntat de promoure la lectura i l’escriptura entre el veïnat i, molt especialment, entre les noves generacions; a les quals, segons el mateix Rafel Nadal, hem de procurar no forçar, sinó mirar d’identificar bé quins són els seus interessos per aconduir-los. Com a integrant d’aquest col·lectiu, vull traslladar-vos el nostre desig de poder compartir amb vosaltres moltes altres iniciatives, alhora que convidar-vos a participar-hi de la manera més activa que us sembli; de la manera que més us plagui. Tothom hi serà benvingut, perquè sabem que en aquesta aventura tothom hi té molt a escriure, i la història de La Sagrera l’escrivim amb el concurs de tothom a diari. Això sí que és un luxe.

Jordi Vilagut