29 nov. Versos de nivell per la Festa Major

La Sagrera Es Mou per Les Lletres celebrà, el passat 19 de novembre, una jornada poètica en el marc de la Festa Major. L’acte es caracteritzà per un clima intimista i pel bon nivell demostrat per les persones que van concursar al certamen 25 versos per Festa Major impulsat per aquest col·lectiu que promou la lectura i l’escriptura entre el veïnat.

La poeta bagenca Montserrat Altarriba fou la principal protagonista d’aquesta trobada celebrada a l’Espai 30, tot i que per raons familiars finalment no va poder participar de manera presencial a l’acte. Tot i això, la tecnologia va permetre salvar els obstacles i els assistents van poder gaudir d’una entrevista gravada amb la Montserrat així com amb una lectura de mitja dotzena dels seus poemes a càrrec de l’autora mateixa. La lectura s’alternà amb la interpretació de diverses peces musicades a càrrec de la Luz Marina Díaz.
L’esdeveniment al voltant de les Lletres va comptar, també, amb un joc de paraules al voltant de la poesia, preparat per en Quim Terré, i que precedí el veredicte del certamen literari. La guanyadora d’aquest concurs fou la Roser Segura, veterana poeta del Clot-Camp de l’Arpa, que es presentà amb “Enyorant la infantesa”. El segon premi correspongué a l’Alexandra Casamitjana, de Sant Cugat del Vallès, que concorregué al certamen amb “Invitació”. Finalment, el tercer lloc s’atorgà a l’Eva Serrasolsas, amb la composició “Que per mi tot sona exacte”. El jurat va valorar l’alt nivell de les propostes presentades al concurs, en el qual es van lliurar premis simbòlics com ara unes galetes en forma de lletres fabricades artesanalment per l’Elisabet Claveria i un exemplar del llibre “La Sagrera. Guia per a una passejada monumental”, d’en Joan Pallarès-Personat.
Els assistents van poder compartir castanyes calentes i moscatell en la cloenda de l’acte, en què també van poder descobrir alguns dels llibres escrits per persones del barri i que estaven a la seva disposició per consultar, comprar i, fins i tot, demanar que els fossin dedicats.

La Sagrera Es Mou per Les Lletres ja té en marxa noves iniciatives. La pròxima serà tot coincidint amb Sant Jordi, on esperen comptar amb tot el veïnat per fer-los costat en una nova jornada literària.

1er premi

Enyorant la infantesa, de Roser Segura i Riera

Jo vinc a peu

per un camí, sense cap pressa,

de nit i amb flors i un cel d’estrella.

Jo vaig cantant,

i no tinc fred per les geleres,

sense aixopluc,

sense abrigall, sense cap pena.

A poc a poc

vaig arribant dalt la carena,

em diu adéu el rossinyol i el brot de menta.

I el vent que corre

al meu costat sense fer fressa,

canta baixet alegrament a cau d’orella.

Pel meu camí,

perdut d’infant mon cor passeja

amb mà suau els meus records em condueixen

en aquell món tant enyorat estrany i tendre.

Jo vaig a peu

sense cap por, pel camí llarg de la vellesa.

 

2on premi

Invitació, d’Alexandra Casamitjana i Lupiañez.

Si el vent del mar

no rega la terra,

haurem perdut la vida:

l’erosió del temps,

de l’edat, l’accés,

a prop nostre, del calfred.

Ens haurem desconnectat del que som,

haurem tallat el fil amb l’inefable

i això no ho podem fer.

No té veu el vent si ningú l’escolta,

no té veu el temps si ningú no el mira,

Si ningú els pensa i els reescriu,

no tenen veu els anys.

Si el vent del mar,

de la muntanya,

si les marees,

si els turons de Barcelona

ens passen desapercebuts,

estem perdent massa.

Perdem el que som

i no som sense el mar,

l’arbreda, la duna,

el turó i el torb.

No som més que el que

tantes vegades ignorem.

 

3er premi

Que per mi tot sona exacte, d’Eva Serrasolsas i Picas

De quin color veus el dimecres?

De què té gust el nombre 1?

Quin sentit té la finestra?

A què et sona aquest bambú?

És salat això de sucre?

És molt alt aquest instant?

Tenen punxes les estrelles?

És tan suau el teu voltant?

I si em dius que tot té tacte?

Que els colors no són colors?

Les monedes trossos d’herba?

I la carn un tros de bosc?

I si em dius que aquell dissabte,

Fa soroll d’aquell morat?

O potser que aquell silenci

Té color de soledat?

Jo et diria que és mentida,

Que tot té el mateix regust,

Que per mi tot sona exacte

Que aquell breu color de tu.