19 nov. Volem aigua, encara que plogui
Avui diumenge, 19 de novembre fa cinquanta anys que moria a Barcelona l’arquitecte Cèsar Martinell, que havia nascut a Valls el 24 de desembre de 1888. Sóc un entusiasta seguidor de la seva obra, la poc coneguda essencialment de reconstrucció passada la guerra i la més admirada, els edificis i magatzems industrials, en especial les anomenades Catedrals del Vi, cellers cooperatius que el cop d’estat de Primo de Rivera i la sagnant i despòtica dictadura de set anys, va estroncar com tantes altres coses.
M’he permès fer referència a l’efemèride perquè als marge del barranc de Gandesa, que separa les tràgiques serres de Pàndols i Cavalls, on es lliuraren ferotges combats durant la Batalla de l’Ebre el 1938, a peu de la carretera (C-43) que en deu quilometres separa les dues millors catedrals del vi de Cèsar Martinell, el Celler de Gandesa i el de Pinell de Brai, des de fa molts anys a una modesta caseta de captació d’aigües van pintar, orgullosament, “Catedral de l’Aigua”.
A la Terra Alta deien els avis que més valia un càntir d’aigua que una bota de vi, i malgrat que ara m’agradaria parlar de les excel·lències del vi de la Terra Alta, allà, els pagesos que resten i la gent que hi viu, tal i com solen entendre i molt de vins, tenen una àmplia cultura de l’aigua, adquirida no perquè els hi sobri, sinó perquè sempre els hi ha mancat.
Ara ve la clatellada, tal i com a molts pobles fa anys que han tingut d’estalviar aigua i mirar-s’hi molt en el seu consum, a les zones turístiques i a les àrees industrials metropolitanes el malbaratament és absurd, l’aigua que gasta un turista és escandalosa, la que consumeix la industria pitjor, però és barata, la paguen i prou, que al final el cost del producte el paga el client.
Apuntant bé amb el trabuc, ja albiro els de sempre, els del vehicle tot terreny que per la ciutat van en bicicleta, els que compren amb les ulleres posades per llegir les etiquetes, els que no creuen en les vacunes o els que deien que la mascareta i el confinament era una dictadura, tot aquestos i algun que s’afegirà, grinyolaran demà davant qualsevol restricció o racionament d’aigua, continuant negant com sempre el canvi climàtic.
També hi haurà qui elucubrarà als mitjans dient que la situació ve agreujada per la guerra d’Ucraïna, el patriarcat, el sistema educatiu, els meteoròlegs, la pornografia o l’immigració, a qui li pengin el mort ja està sentenciat i li pot tocar a qualsevol perquè sempre és molt més fàcil trobar un culpable que un remei que ho solucioni.
Tal i com hi ha productes light a les botigues, cervesa sense alcohol, pastissos sense sucre i cansalada sense greix, apareixeran a les etiquetes pollastres de secà, sardines deshidratades, melons baixos en aigua, refrescos sense aigua, s’etiquetarà com “producte regat per degoteig” sempre referint-se en la poca que en gasten per elaborar el producte, per no dir els professors Frank de Copenhaguen i els seus invents del TBO comercialitzant la cisterna de wàter en circuit tancat o la dutxa reaprofitada, encara que continuaran fent cases amb piscina i gespa als camps d’esport, tot ho veurem i no tardarem massa perquè en el temps que correm, la inversió més arriscada en tot el panorama financer, és hipotecar el patrimoni per a muntar una fàbrica de paraigües, que dintre de quatre dies el trileros de la boleta, quan apareix-hi la Guàrdia Urbana, amb les restriccions ja no podran ni cridar “agua” al mig de la Rambla.