31 des. 2024, commemoracions i aniversaris
Un recurs per reivindicar oblits històrics són les commemoracions i celebracions d’aniversaris, cada any ens en porta uns quants de rodons, alguns dignes d’oblidar, d’altres d’aprofitar per a reinterpretar-los, per a jutjar-los, o, simplement, com una eina per a refrescar la memòria d’una societat injusta i massa amnèsica.
Durant el 2024, el 10 de gener s’escaurà el centenari del naixement d’Eduard Ametlla, el Cousteau català, pioner del submarinisme, el Rodríguez de la Fuente de la Mediterrània, injustament tractat, quan avui recuperar els seus documentals tindria el valor de constatar el mal que hem fet al nostre litoral.
Tindrem bona ocasió per a recordar els centenaris de botànics de la talla d’Oriol de Bolós (16 de març), també veure’m que se’n dirà del nacionalisme i el compromís amb la llengua d’en Jordi Carbonell (23 d’abril), d’aquella democràcia cristiana del jurista Agustí Bassols (17 de juny), repassar la Barcelona post Porcioles de l’alcalde Enric Masó (13 d’octubre), reconèixer que sense mestres com Lleó Borrell (11 de novembre), la Nova Cançó hauria estat ben poc, o recordar la figura del farmacèutic Ramon Cabau (17 de novembre), precursor i pioner d’una cuina catalana que sortia de l’ensopiment i agafava volada.
També tindrem aniversaris d’artistes, els centenaris del naixement de cantants com Charles Aznavour (22 de maig), actors Marlon Brando (3 d’abril), Lauren Bacall (16 de setembre), Marcello Mastroianni (28 de setembre); el compositor Maurice Jarre (13 de setembre) escriptors com Truman Capote (30 de setembre), escultors com Eduardo Chillida (10 de gener), per tornar a escoltar, reveure, llegir o admirar cançons, pel·lícules, llibres, o art.
Commemorarem el centenari de la mort del dramaturg Angel Guimerà (18 de juliol), el poeta Joan Salvat Papasseit (7 d’agost), que com Franz Kafka (3 de juny) seran lletres de bon rellegir a l’estiu, com potser també submergir-se una estona amb una figura com Lenin (21 de gener) i veure que ens en queda avui dia de la seva obra.
Entre d’altres molts aniversaris hi ha dos bicentenaris d’arrel catalana i barcelonina Francesc Pi i Margall (20 d’abril), nascut al carrer de Mirallers, tocant Santa Maria del Mar, un dels presidents de la Primera República, introductor de l’esperanto a la Península, un home que serà reivindicat per gent pretesament federal però no es tindrà en compte que el seu federalisme provenia de l’arrel llibertària. Veure’m qui se’l voldrà apropiar.
L’altre, Victor Balaguer (11 de desembre), nascut al carrer de Sant Pau, també federal, però monàrquic federal, motor de La Renaixença, sempre amb el passat d’Espanya com a fita, federada en les antigues corones medievals, exponent del romanticisme històric, com a historiador avui no passa cap garbell de qualitat, però potser sense un Balaguer, no tindrien la inquietud que tenim els catalans per a la història del país. Ministre i immensament ric, fixem-nos amb ell, en el seu bicentenari, com un d’aquells emprenedors catalans, mecenes i filantrop d’arrel. De Balaguer té més valor tot el que ell va aportar a les lletres, que allò que avui se li retreu.
I per acabar cal desitjar bon any nou a tots, menys als de la Filharmònica de Viena, que insistentment cada anys ens martiritzen acabant el Concert d’Any Nou amb allò del Danubi Blau i la Marxa Radezky, quan seria un concert rodó si un dia l’acabessin als compassos de “Paquito Chocolatero” i d’”Amparito Roca”, seria sens dubte, un començament d’any espectacular.
Bon 2024.