29 març La Trabucada: Tocant la campana.
Sembla un acudit, però no ho és. Al vespre el bar és ple, canyes i braves és el que més es consumeix, la gent té obsessió per la cervesa de barril amb uns daus de patata amb salsa picant, canyes i braves sembla el títol d’una novel·la d’èxit, com va ser-ho “Cañas y Barro”, de Blasco Ibáñez.
Un client entra i demana de tapa un plat de patates fregides, però no braves, ni a daus, sinó tallades a tires i prou. El cambrer, murri, li pregunta si les vol soles o amb guarnició i el noi, estranyat, pregunta que què li pot posar a les patates de guarnició, i el cambrer contesta que llom, botifarra o un bistec.
Passen uns instants amb el client pensatiu, com dubtant, fins que contesta, que no, que les vol soles, no li plau l’acompanyament i, a la cuina, ja veiem a la cuinera pelant, tallant a tires i fregint una patata al moment, perquè era una cosa amb la qual no hi comptava perquè no és demanda habitual a aquelles hores.
Quan finalment li serveixen les patates, escolto com el client li diu al cambrer que ell és vegà. El cambrer li pregunta si tampoc menja ous i l’home afirma que res d’origen animal. El cambrer, que no es talla, li pregunta si pren mel, l’home afirma que si, i el cambrer li explica que tenim mel gràcies a les abelles. Silenci.
El cambrer, que en realitat és l’amo de l’establiment, fa uns anys se li va avariar el comandament per activar la màquina dispensadora de tabac, un estri que s’ha de tenir, com mana la llei, per controlar l’accés de menors al tabac, però ja se sap que els comandaments solen estar penjats a un cantó de la barra i de tanta utilització acaben fent figa.
Intentà reparar-lo i no hi havia manera, finalment optà per deixar la màquina oberta, sense comandament, i simular complir la llei aprofitant una campana d’aquelles que es toquen quan un client deixa propina, lligant un cable elèctric des del batall al comandament, i quan algú li demanava activar la màquina, ell tocava la campana, de manera que en poc temps els clients habituals i de confiança que ells mateixos premien el botó del comandament, acabaven tocant la campana quan volien comprar tabac.
Sovint, quan un passavolant entrava a comprar tabac i demanava activar el comandament, el cambrer, rere la barra, amb tota la professionalitat, tocava la campana i, no poques vegades, l’incrèdul client, meravellat, preguntava com funcionava el mecanisme, llavors el cambrer li feia una dissertació de la campana, el cable i l’electrònica, sortint el fumador al·lucinat del prodigi, però millor va ser el dia que va entrar un enginyer, professor universitari, que intrigat també va preguntar i quan va rebre les explicacions, va sortir emocionat, tant per la traça del cambrer, com per la capacitat tecnològica desenvolupada, entre canyes i braves, en un modest bar de barri.
Joan Pallarès-Personat
La Trabucada ja es pot escoltar, punxa a la barra negra (esquerra)