09 des. A parir
La gestació ja és iniciada. El passat 22 de novembre començà el desgavell de nou mesos i mig que ens espera al veïnat (si és que la criatura no s’endarrereix, que seria el més normal coneixent els “pares” del projecte).
Amb la improvisació que caracteritza els gestants (de la mateixa arrel que els gestors), aquell mateix dia evidenciaren les seves primeres ineptituds. Després d’haver habilitat una zona per aparcar motos, a ningú no se li va acudir retirar el senyal provisional que hi prohibia aparcar-hi aquests vehicles, amb la qual cosa aquell espai restà inútil… fins que alguna llumenera s’adonà que l’àrea anteriorment reservada per als vehicles de dues rodes i que havia de ser alliberada d’obstacles sí necessitava un senyal que n’evités la seva ocupació. Una setmana més tard, dues motos quedaven encerclades per les tanques metàl·liques que, barroerament, ens han arrabassat bona part de les nostres voreres. Tant se val que en algunes d’aquestes tanques hi hagin incorporat senyals que prohibeixen la circulació de bicicletes. Aquests vehicles i els patinets continuen envaint l’espai concebut pels vianants, ara reduïts a la mínima expressió, entre altres raons perquè l’ajuntament tampoc no ha delimitat per on carai han de circular aquests enginys rodats mentre s’executen les obres.
Incompetència sense límits
És clar que la incompetència dels executors no acaba aquí. Més enllà que hagin deixat el veïnat pràcticament sense papereres i que hagin reduït els passos de vianants a la mínima expressió, provocant fins i tot fusions/confusions amb sortides de garatges, la ineptitud dels operaris quedà evidenciada el segon dia d’obres, quan hagueren de rectificar algunes de les línies que havien traçat per situar les horroroses tanques de ciment que han convertit el barri en un búnquer. En alguns llocs el despropòsit arriba a tal magnitud que el pas de vianants amb prou feines queda reduït a un metre… i desplaçat a uns vuit metres d’on es troba situat el semàfor.
Ja no vull entrar en el tema de l’arbrat que han arribat a escapçar perquè em falten dades i detalls; però no pinta bé. El que sí han procurat els executors, que durant unes quantes nits (i sospito que no seran les úniques) no s’han estat de fer el soroll que els ha convingut , inclòs el gratuït i prescindible, sabent que el consistori els dona la mateixa immunitat de què solen gaudir els incívics que s’han fet forts els darrers anys gràcies a la màniga ampla imperant, és d’habilitar-se les places d’aparcament particular a mida. Ells mateixos, amb les tanques que obren i tanquen a discreció, es delimiten l’espai destinat a estacionar els seus vehicles privats, mentre la resta del veïnat ha de pagar zona verda o gratar-se la butxaca per costejar-se un pàrquing. Es veu que aquests operaris que han estat contractats per estrangular el trànsit rodat i dissuadir la ciutadania d’agafar el vehicle privat queden exempts d’aquestes limitacions…
De prohibir el color groc a fomentar-lo
Mentrestant, el paisatge del nostre barri ha adquirit un aspecte caòtic, que em permeto augurar que anirà a pitjor. No ho hauríem sospitat pas fa cinc anys veure aquest color groc envaint els nostres carrers quan encara érem nostres. Perquè ara, tot just ara, en ple 155 (paradoxalment el nombre de ferits del penúltim accident ferroviari com a conseqüència dels despropòsits i del menyspreu de l’Administració), ens trobàvem en plena campanya electoral. Curiosament, llavors la Junta Electoral va arribar a prohibir l’ús del color groc a l’espai públic. Qui ho havia de dir, oi? En política hi ha coses que semblaven impossibles, com ara presentar-te a l’alcaldia per evitar que una altra candidata revalidi la condició de batlle… i acabar donant-li el vot; o dir que no et presentaràs a un tercer mandat perquè ho impedeixen els estatuts de la teva formació… i fer un tripijoc per canviar aquells estatuts; o dir que estàs a favor del dret a decidir… i acabar donant suport al 155 i demanar que es prohibeixi el groc a la via pública. Resulta xocant que aquella formació ara integri l’equip de govern municipal que envaeix els carrers amb el mateix color que va reclamar eradicar judicialment. No em digueu que no és per posar-los a parir…