09 juny Ai Europa!
La desintegració dels règims comunistes va arrossegar el descrèdit de totes les ideologies, part del buit polític va ser omplert per aspectes identitàris que en si no són gens negatius, sinó enriquidors culturalment, però la globalització, uns moviments migratoris històricament mai vistos, xoc de cultures en aspectes de valors i creences, han fet créixer moviments residuals propers a l’extinció i han agafat una força que avui fa trontollar les urnes de tota Europa.
Aquells moviments minúsculs i antieuropeistes han trobat en el Parlament Europeu la sortida de l’anonimat, l’escala cap al poder. Fer saltar la banca de la ruleta de la democràcia ja ho havien fet als anys trenta i ara passa el mateix, tal com aquí aquells que el 77 blasmaven la “Constitución”, ara no només no se la treuen de la boca, sinó que la fan servir de martell.
L’extrema dreta europea –no diguem l’Americana kukusklanista, la de dalt o la de baix– és nodreix de la por, arriba a inocular-la incorporant a les seves files immigrants o fills d’immigrants amb discursos xenòfobs, racistes o anticomunistes i aplaudeix igual a Putin que a Trump en un pensament, valors i geoestratègica del segle XIX
La Europa del segle XXI no és la del segle XIX, tampoc és conscient que és una colònia dels Estats Units, llavors un país de salvatges. Ara la societat europea balla als dictats dels americans en tot, des de la defensa que depèn d’una OTAN exigua sense els Estats Units, fins al darrer programa televisiu d’entreteniment, passant per els models socials.
D’esquerres, de centre o d’ultradreta, els eurodiputats estan mentalment colonitzats a l’americana. Amb la sortida de Gran Bretanya de la Comunitat, dels 26 estats de la Unió només Malta i Irlanda conserven l’anglès, (cinc milions i mig d’habitants front 450 del total) en canvi la Unió Europea, mentre continua posant obstacles a llengües plenament continentals parlades a la Unió, no ha mogut un dit per reduir la presència de l’anglès com a llengua vehicular dels debats i informació parlamentaria, així ni els més de 125 milions de comunitaris que parlen alemany o els 80 francès no sembla importar-los la pluralitat i el multilingüisme Europeu, ja els hi va bé estar com estan, colonitzats, o potser prefereixen un idioma aliè al continent, que no fos que qualsevol altre agafi volada internacional.
Entre 1914 i 1918 “salvar la democràcia” va costar 20 milions de morts, entre 1939 i 1945 van ser 60 milions, cal prendre-s’ho seriosament perquè el preu és massa car com per a jugar a aprenents de bruixot, perquè el futur no es dirimeix entre progressistes o conservadors, ara els risc està en caure a mans dels reaccionaris.