18 juny Aprendre de lletra

L’expressió amb què encapçalo aquest article setmanal es troba en desús. Només els més antics del barri, entre els quals no tinc cap inconvenient a comptar-me, sabem que aquesta locució es referia al primer contacte dels escolars amb les lletres; o, el que és el mateix, a llegir i escriure.

Avui dia, en què tot es dona per guanyat i existeix molt poca tolerància al fracàs, l’escolaritat no només és un dret garantit sinó, inclús, gratuït. Potser per això l’ensenyament es valora tan poc i es tolera tant el fracàs per part de la societat, mentre els docents no paren de posar-se les mans al cap amb l’aparentment irreversible evolució que segueix l’educació. És clar que els futurs mestres, conreats a les mateixes aules, no conviden a contemplar millors expectatives; sobretot si ens atenem al resultats obtinguts per als candidats a mestres en les proves d’aptitud, la meitat dels quals no han estat capaces de superar-les…

Per la Revetlla de Sant Pere, Lletres a La Sagrera

Així les coses, d’aquí 10 dies, el 28 de juny, tot coincidint amb la Revetlla de Sant Pere, al nostre barri neix de manera oficial La Sagrera Es Mou per Les Lletres. Es tracta d’un col·lectiu, del qual me n’enorgulleixo de formar-ne part, que pretenem fomentar la lectura i l’escriptura entre el veïnat, i especialment entre les noves generacions. Tenim un munt d’idees, poques mans i un nul pressupost per al nostre objectiu, i només confiem a trobar una bona resposta en el nostre entorn que ens animi a continuar i a créixer per contribuir a què la cultura lectora i escriptora es consolidi a La Sagrera.

A aquest acte, que es farà a partir de les 7 del vespre a l’Espai 30 i al qual no només us volem convidar a assistir-hi sinó que us comminem a fer-ho, hi assistirà el periodista i escriptor gironí Rafel Nadal. Ho farà en condició de padrí, ja que hem reclamat la seva presència perquè exerceixi aquest paper, ni que sigui de manera simbòlica. Estem convençuts que comptar amb la seva “benedicció” constitueix un bon auguri.

Una oportunitat única per al veïnat de La Sagrera

Però també estem convençuts que la seva presència al barri és una oportunitat única per al veïnat de La Sagrera. No sempre hi ha ocasió de disposar d’una personalitat que comparteixi el seu coneixement, les seves reflexions, el seu testimoni, les seves vivències… i a qui poder plantejar preguntes i resoldre dubtes; o, fins i tot en aquest cas, demanar-li que ens dediqui algun exemplar dels seus deliciosos i reconeguts llibres.

Massa sovint, i parlo per experiència, el nostre barri el visiten personatges rellevants que, lamentablement, no troben la rebuda que mereixerien. He sentit vergonya aliena davant la manca de resposta mínima que determinats actes han obtingut, després que darrere hi hagi hagut un esforç màxim de preparació, una inversió d’il·lusió, unes gestions impossibles per aconseguir convèncer alguna persona per acompanyar-nos… Vergonya aliena i vergonya pròpia, perquè la manca d’una mínima massa crítica que justifiqui una excepcional presència és un reflex del nostre entorn. En algun cas es pot atribuir a deficiències en la comunicació, no ho nego, però en la majoria dels casos aquestes situacions responen a la inexistència d’un mínim neguit per aprendre, d’una mínima inquietud per descobrir i d’unes mínimes ganes de créixer. Unes situacions que, per als escassos assistents, resulten incòmodes; que els convidats no es mereixen; i que, finalment, condueixen a concloure que és el nostre barri que no es mereix la visita d’aquestes il·lustres figures.

No és Nadal cada dia

Confiem, tanmateix, que per la Revetlla de Sant Pere, amb l’ajuda de la coca i el cava, l’Espai 30 s’ompli de gom a gom per saludar, no només l’arribada d’una nova entitat que vol vetllar per elevar el llistó cultural de La Sagrera sinó, també, un dels escriptors més destacats de la literatura catalana contemporània. Perquè no és Nadal cada dia. I ens queda molt per aprendre.

Jordi Vilagut