24 des. Bon Nadal
Nadal, dies de llum artificial, solidaritat fingida, consum exagerat i celebracions familiars massa sovint insuportables. Dies d’exaltació patriarcal, control culinari matriarcal (el de la mama o de la iaia), despeses exorbitants en compres innecessàries i apoteosis de taula farcida com cap altra dia de l’any.
Nadal, la gran festa allargassada, enguany de quatre dies, reminiscència de noces tribals o de festes imperials: menjar, beure i regalar, safates plenes de viandes, sobretaules eternes amb dolços i aiguardents, i xerrera infinita any rere any.
Mentre el dia de Nadal és el que més s’exalça la fraternitat i la pau, ni la guerra s’atura, ni la germanor cobreix la terra. Avui, un temps en que tot és quantificable, tot es calcula i les estadístiques denuncien i preveuen, fins sabem el temps que farà demà passat, en canvi no hi ha ningú capaç de dir quantes àvies, gent gran o malalta, passarà la diada sense cap visita; quan malalts romandran a l’hospital sense més caliu que el somriure d’una infermera de guàrdia; quants nens o nenes romandran abandonats pels seus pares, quants presos restaran a la presó oblidats de tothom, quantes dones es veuran obligades a prostituir-se també el dia de Nadal, estadístiques i xifres que si ens diuen que aquesta nit a Barcelona 1.384 persones dormirà al carrer, tenim 1.384 sense sostre i el nostre problema són els turistes i els apartaments!!! .
És Nadal, a les botigues hi ha de tot, les taules estant molt ben parades, però hi ha molts cors que estant buits, uns buits de pena, altres d’indiferència, potser cal buscar un Nadal alternatiu, original perquè torni als orígens, radical perquè vagi a l’arrel dels problemes, un Nadal que ens ompli més el cor que no pas l’estomac, un Nadal alternatiu amb més enteniment que vanitat.
A vegades no cal fer escarafalls buscant com redimir la humanitat, a vegades una petita passa és suficient, una trucada telefònica a l’amic malalt, un truc a la porta de la veïna que viu sola i sola estarà tot el dia, desitjant-li bona festa, ja n’hi ha prou per portar caliu a un cor que té fred, a vegades per fer Nadal, a la gent de pau només li cal somriure.
Bon Nadal!.