19 febr. Carnestoltes
Som a diumenge de Carnestoltes, una festa deslluïda perquè avui Carnaval ja ho sembla cada dia de l’any. Abans les bromes, els estirabots, els despropòsits, d’indumentària extravagant, la gatzara i el soroll, tenien uns dies assenyalats de l’any: els Innocents, Carnestoltes, les revetlles o alguna festa d’estudiants com Sant Tomàs o Sant Raimon de Penyafort, la resta del calendari era temps de seny i de cordura.
Els mediterranis som donats a la gresca, tota la vida hem anat rere la festa i les actuals sempre es diu que són transformacions de les ancestrals, des dels cavernícoles solsticis, a les festes del calendari romà, tot s’ha anat adaptant i quan no, n’hem creat de noves, que batalles, victòries, promulgacions legals, cops d’estat i fins derrotes, han estat matèria prima per a omplir el calendari de les festes civils que avui, acompanyant a les d’origen sacre, com el mateix diumenge, procuren el descans, l’oci i fomenten el consum.
El carnaval, com qualsevol festa tradicional i popular, llevat molts romiatges i algunes festes ben concretes, tot i poder tenir orígens remots, es basen en gran part en els costums dels burgesos de la segona meitat del segle XIX, els balls i festes de Carnestoltes del Liceu i la burgesia barcelonina van ser el model de les festes d’ara, que llavors el poble obrer no es podia permetre massa expandiment.
És la conquesta del proletariat, aquell xampany que fins a primers del segle XX era una beguda reservada a les grans fortunes, dècades més tard els treballadors bevien cava berenant a la feina quan era l’aniversari d’un d’ells, la veritat és que a la fortuna tothom s’hi acostuma i adapta, malament quan ha de ser a l’inrevés i es passa del caviar a la llauna de sardines.
Avui hi ha els eterns seguidors de la festa i el xivarri i els que se’l dosifiquen per a comptades ocasions, ningú no ha d’esperar una revetlla o un carnestoltes per fer festa i qualsevol nit pot sortir el sol.
Tampoc pesen prohibicions, restriccions i edictes d’antipàtics governadors civils que adverteixen de sancions i altres penes als qui s’atreveixen a celebrar el Carnaval, si, el Carnaval, perquè com d’altres festes la Dictadura va prohibir i reprimir durant quaranta anys, encara que en alguns llocs com al Garraf, va mantenir-se en la clandestinitat.
La Clandestinitat del Carnaval? Si, Memòria històrica, memòria democràtica, que la repressió no només eren cunetes, presons, espolis i multes, no només eren tortures, a la societat en ple se la torturava a pessics, poc a poc, lentament, per a que es consumís amb mesures tant absurdes com per prohibir el Carnaval, no fos cas que algú l’aprofités per a conspirar contra el règim.