Sí: avui fa quatre anys que vam votar i l’Enric Millo encara continua vivint de la rifeta. Però em permetreu que, vistos els esdeveniments dels darrers dies (fins i tot mesos) i com tot evoluciona de ràpid, em dediqui avui a una altra anàlisi tot...
Digues palmeres i camins amples, digues sardanes i mots d’amor....
Del llatí ridiculus, paraula composta del verb ridere, que vol dir riure i el sufix culus, instrument, allò que fa riure, ve el mot ridícul, una definició que no és prou utilitzada en el llenguatge si es té en compte de com està d’estesa l’acció...
Ha acabat l’estiu; però sospito que no han acabat els malsons. A l’igual que tot indica que hem posat fi a la cinquena onada però ens continuen volent amb la boca tapada per si arriba un nou tsunami....
M’agradaria començar comentant que és molt important saber que quan un infant té por es troba en una situació d’indefensió molt desagradable. Per tant, no el renyis ni li diguis que ha de ser valent i, sobretot, mai, però mai, el ridiculitzis ni facis burla de...
Aquesta setmana, molts de puntetes, tots han informat de l’elecció en procés democràtic i transparent per part de la comunitat, del nou abat de Montserrat, és a dir, una cosa tant insòlita en la societat postmoderna, que comparada seria que els treballadors de la fàbrica...
Ja tenia entre cella i cella el tema a tocar aquesta setmana en els 7 cèntims que, ves per on, una ensopegada a temps, contribuirà a donar més èmfasi a la denúncia. Vagi per davant que el responsable de la caiguda patida dissabte passat és...
Una vegada hi havia un indi anomenat Ploma Boja que era molt poca-solta, sabeu que és un poca-solta? Doncs un poca-solta és aquella persona que sempre fa brometes i gracietes de mal gust d'aquelles que empipen més que no pas fan gràcia!...
Que aquí sempre anem tard i malament, ja ho sabíem, el desori que l’any passat augurava en algun article que vindria en acabar gran part dels peatges a les autopistes, avui no és una elucubració de futur, sinó un problema present tangible....
Setmanes enrere em vaig referir a l’estupefacció que em provocava veure com des de l’empresariat es pressionava perquè el govern de la Generalitat es doblegués als interessos d’Aena per ampliar l’aeroport del Prat mentre mantenia un inaudit silenci davant l’endarreriment de les obres de l’estació...