Des d’època romana, mai a la història Europa havia viscut tres generacions en pau, entre els més grans, és insignificant la quantitat de persones que havien arribat a adults quan Hitler vivia, pocs van conèixer Stalin, o que arribessin a edat adulta en temps de...
A uns societat sana tothom s’ajuda i cap home val més que un altre. En el món rural poden existir grans odis, però normalment la gent s’ajuda, si un està malalt els veïns si cal li llauren o li fan la collita, quan un té...
De tant posar etiquetes ens hem perdut. Abans tot era molt més senzill, un era de dretes o d’esquerres, alt o baix, mascle o femella, li agradava el futbol o els toros, la carn o el peix, era de ciències o de lletres, ara no,...
Som de tradició cristiana, fins fa ben poc aquí no hi havia més tradició que la religiosa pròpia, el laïcisme o altra fe, no entraven al calendari. Avui i malgrat que la roda litúrgica continua formant part de l’imaginari i el seu llenguatge és un...
El mes de novembre de l’any 1966 vam celebrar a la torre de Jaume I, de la Barceloneta, un sopar d’homenatge a Rafael Tasis i Joan Torrents, amb motiu de la publicació de la seva Història de la premsa catalana (Editorial Bruguera), una iniciativa del...
No se’n parla gaire del dia del pare, vivim en una societat que cada vegada li dona menys importància a la paternitat, a vegades fins plantejada com un estigma, no està de moda ser pare i, encara menys, voler exercir com a tal, cosa considerada...
Aquesta setmana que el dia 14 s’escauen 150 anys de la batalla del Toix m’ha vingut a la memòria aquesta vella dita catalana, que explicaré desprès d’aclarir que l’acció el 1874 va tenir lloc prop de Castellfollit de la Roca, on 1.500 carlins comandats per...
L’Eva dubta si deixar la seva parella. El que la reté és el pes de la tradició, el fet de mirar enrere i veure tots els anys que porten junts com si fos una pel·lícula romàntica....
L’Anna marxa de casa cap a la feina. Agafa el metro i triga vint-i-cinc minuts a arribar al banc on treballa. Tornarà aviat. Bon sou, bona vida. ...
Estaba en el tren concentrado, como en tantas otras ocasiones; los habituales cuchicheos, risas y conversaciones de rigor no me apartaban del libro que estaba leyendo, pues su sola lectura me abstraía de todo lo que me rodeaba. Era como sumergirme en mundos más profundos...