28 oct. Cops de bec a Pasadena
Ja m’he referit de manera extensa a les molèsties, cada cop més habituals, propiciades pels comportaments incívics de persones inadaptades, maleducades, egoistes, insolidàries… i un munt d’adjectius més que podria malgastar perquè ni m’entendrien ni hi posarien el mínim esforç a comprendre-ho. Si no et surt de dins és difícil que et facin canviar uns hàbits tan evidents.
Quan escric aquestes línies, em martelleja un so constant, d’aquells que s’endinsa maliciosament al cervell. Són més de les dotze de la nit i un camió del servei municipal d’escombraries recorre el barri. El vehicle és del tot sofisticat, fins al punt que l’únic operari que l’ocupa ni tan sols cal que trepitgi al carrer. N’hi ha prou amb què l’acosti als contenidors dels marges i premi un seguit de botons perquè un mecanisme s’encarregui d’elevar el grandiós cub de la brossa i el buidi directament al camió.
Cal emetre aquest so insistent i desagradable?
Ara bé: es veu que aquest deu ser un vehicle de transport molt especial, que deu requerir de tot un seguit de protocols de prevenció de riscos laborals, circulatoris, urbans o ves a saber. Perquè, més enllà dels ja prou vistosos llums d’emergència que permeten distingir la presència del camió a una llarga distància, cal que emeti un so insistent i desagradable que no ajuda gens a conciliar el son? Si has aconseguit adormir-te, és més que probable que et desvetlli.
Això no és el pitjor regal amb què ens obsequien les autoritats municipals. Ja vinc d’aquesta matinada passada quan, a quarts de quatre de la matinada (repeteixo: quarts de quatre de la matinada), la brigada de la neteja passa pels carrers amb una tecnologia que si és de darrera generació és per tornar-la directament al proveïdor. A aquella hora, aquesta maquinària emet un soroll assimilable als percussors dels martells pneumàtics. Sí: aquells amb els quals els paletes no només rebenten les voreres quan cal fer una rasa a la vegada que ens rebenten els timpans si passem pel seu costat. Operaris municipals fotent-nos la guitza a quarts de quatre de la matinada amb uns enginys impropis d’una ciutat occidental.
Doncs això: cops de bec que no ens plauen; que no poden plaure ningú. La ciutat esdevé incòmoda, la gent esdevé insatisfeta. I això tot just ha començat.