12 febr. Dels Pecats Capitals
Quan un prepara la pólvora per a disparar la trabucada puntual de cada diumenge al matí, generalment fa com una mena d’examen de consciència, confrontant l’actualitat i el set pegats capitals, unes impureses que poca gent té avui en compte, però continuen sent la mare dels ous de tots els mals del món.
A la gent jove, i no tant jove, això del pecat no li diu res, no entenen el concepte, que fins en el més pur laïcisme, també per a agnòstics o ateus, té la seva raó i és que un delicte té interpretacions jurídiques, atenuants, agreujants, mentre que el pecat, o com li plagui al lector dir-li, és allò que no té justificació s’agafi per on s’agafi.
Els Set Pecats Capitals, per a coneixement dels més joves i recordança dels més vells, són la luxúria, la golafreria, l’avarícia, la mandra, la ira, l’enveja i l’orgull i hi ha milers de persones que, sense saber-ho, n’han fet el seu model de vida, la meta, l’horitzó de qualsevol que no vol ser tingut pels demès com un idiota.
La luxúria desfrenada, la passió desbocada és un ideal somniat, com la golafreria d’atipar-se d’allò comestible i no comestible fins a malmetre la salut; l’avarícia de tenir més i més, no per necessitar-ho, sinó per orgull de ser més que els demés ens porta a la ira si no ho assolim, a envejar tot allò que tenen els demès i tot ho volem sense esforç perquè la mandra ens motiva tant que a no fotre res, li diem descansar o viure bé.
Per contra la majoria de gent se’n fot d’aquells que tenen control de les seves energies, no malmeten el menjar, no cobegen res del que anuncien als mitjans, són diligents, laboriosos i feiners, la seva paciència i tranquil·litat és pal·lesa, se n’alegren dels èxits dels altres i a tothora son modestos, educats i agraïts.
És evident que els dos models són antagònics, l’eterna dualitat del bé i del mal, de la Capsa de Pandora oberta van escampar-se tots els mals del món, només va restar-hi l’esperança tota sola i és va convertir en el patrimoni de la gent de bé.
Com diu un vell proverbi japonès, és infinitament millor fer el camí ple d’esperança que no pas arribar al lloc, ben bé crec només somniant ens podem mantenir desperts.