10 set. El malson nostre de cada dia
Setmanes enrere em vaig referir a l’estupefacció que em provocava veure com des de l’empresariat es pressionava perquè el govern de la Generalitat es doblegués als interessos d’Aena per ampliar l’aeroport del Prat mentre mantenia un inaudit silenci davant l’endarreriment de les obres de l’estació de La Sagrera, que hem convingut a batejar com l’estació de l’AVErgonya. A ningú no li hauria de passar per alt que si el tren d’alta velocitat continua sense fer parada pel nostre barri és per la manca d’inversió de l’Estat a Catalunya; el crònic dèficit fiscal que, a força d’anys, ha fet forat en les nostres infraestructures i ha provocat que moure’s pel nostre país sigui, tot plegat, un malson. Només cal remetre’s al primer cap de setmana amb les autopistes lliures (no totes) de peatge, que va servir per evidenciar el col·lapse que patim a nivell de comunicacions; perquè, no ens enganyem: el problema no rau a què encara no s’hagin desmuntat les cabines de pagament, sinó a la insuficiència per engolir les necessitats del trànsit… fruit de les deficiències de finançament.
Un caramel per enllepolir l’“establishment”
La maniobra del govern central ha estat insultant en aquest cas que ens ocupa. Ningú no havia demanat des de Catalunya l’ampliació de l’aeroport del Prat (aquesta infraestructura que des de la Moncloa mateixa van decidir batejar unilateralment amb el nom d’un president de la Generalitat que no va poder fer-se estimar i que només fan servir personatges que es troben lluny del que és la realitat catalana). Això sí: el caramel presentat pel president d’Aena, un d’aquests elements que el més semblant a treballar que han fet en sa vida és treballar-se una poltrona que els permeti moure’s poc i cobrar molt, va aconseguir seduir alguns personatges de l’“establishment” català, entre els quals els qui treuen partit d’un model turístic que tothom ha convingut, especialment en aquesta etapa de pandèmia, que és del tot caducat. Un “establishment” que rarament alça la veu per denunciar l’endarreriment de les obres de l’estació de l’AVErgonya.
La maniobra del govern central ha estat hàbil. En primer lloc, perquè ha aconseguit generar dissensions entre la societat civil catalana (que no s’ha de confondre amb una artificiosa entitat promoguda precisament des de l’exterior) i, també, entre la classe política (fins i tot entre els que mantenien unes posiciones més comunes). Però, en última instància, l’executiu de Madrid ha assolit el seu objectiu. Malgrat que podem considerar una victòria el fet que no s’hagi tirat endavant aquest projecte tan allunyat del sentit comú i majoritàriament rebutjat per la població catalana, el govern de Pedro Sánchez no pretenia altra cosa que anunciar a bombo i plateret que es plantejava una inversió de 1.700 milions de pessetes per a les infraestructures catalanes; amb tots els missatges associats al darrere respecte a la competitivitat de les nostres indústries, la generació de llocs de treball, etc. I, en el moment en què considerava que l’opinió pública ja estava al corrent d’aquest propòsit, van i retiren el suposat projecte, tot atribuint als dubtes del govern català la decisió de fer-se enrere. És la manera de dir “si no teniu finançament, es perquè no voleu, perquè l’heu rebutjat”. És com si un pare li oferís a un fill una grapadora que no ha demanat quan el noi ni tan sols té un llapis per escriure i després el titllés de desagraït per haver-la rebutjada.
Què demanem i què no hem demanat
Se’ns caguen i se’ns pixen a sobre; i ho continuem permetent. Perdoneu que sigui així de clar, però per als que a diari agafen els trens de rodalies plens a vessar i que sempre van a deshora, o inclús els que opten per arribar a l’aeroport del Prat per via ferroviària i han de fer transbordament amb un autobús que circula per mil rotondes tota aquesta història és un desgavell i una falta de respecte. Ningú no havia demanat una ampliació de l’aeroport. El que estem clamant des de fa anys és un finançament just que ens permeti disposar d’uns serveis de qualitat per a les infraestructures que utilitzen a diari els ciutadans del nostre país (i no els turistes que suposadament i esporàdica ens han de visitar) i que deixin de prendre’ns el pèl. I que acabin d’una vegada les obres de l’estació de l’AVErgonya.
Jordi Vilagut