08 gen. El Regal
Han passat Reis, arriba “la cuesta de enero”, versió anual, cíclica, de “vaques magres”, els diners s’acaben, però no la inoculació vírica del consum, que ara entra en la variant omicron “rebaixes”, o sigui, més ofertes temptadores i duros a quatre pessetes, que els acabes pagant a trenta rals.
El consum pel consum està tant arrelat a la nostra societat que no hi ha festa, naixement, aniversari, casament, celebració sense regal, fins als difunts un pom de flors, ni que siguin de plàstic i del basar xinès, un detall, és un detall.
Avui quan hom ha de fer un regal no pensa en que necessita l’obsequiat ni en que li faria gràcia, sinó quan es gastarà com a obsequiant, hem degenerat tant que fins a escoles que es vanten de renovadores pedagògiques i admirables educadores, ensinistren als nens i nenes en el vici del consum de l’absurd, en celebracions com les de l’amic invisible: regalar per divertir-se potser un portal a altres addiccions com la ludopatia.
Sovint i davant d’un regal obligat, hom es pregunta com resoldre el compromís, “Si té de tot” és diuen, i segurament és veritat que té de tot, i potser massa. Fa anys que en certs status es va començar a ser original, passar de l’objecte al plaer, a la sensació, de la colònia cara al conyac de prestigi, del mitjons als cigars havans o de la corbata a un pernil, i el viatge d’incentiu de les empreses va fer forat en regals d’escapades romàntiques, cura del cos, estètica, activitats d’aventura i un camp cada vegada més extens.
Mentre algunes persones miren un aparador i sense pensar es deleixen per a tenir tot el que s’exposa, d’altres se n’aparten embafats davant un munt d’objectes que saben prou bé que ben poc profit en poden treure.
Davant d’una societat saturada i opulenta, que com més crisi proclama, més acapara i ho hem tornat a veure aquest Nadal i Reis, hi ha cada vegada més persones que opten per alternatives i, front a la obligatorietat per compromís social de correspondre amb algun obsequi, primer busquen obstinadament la utilitat per al qui el rebrà, el respecte als valors socials i mediambientals, i sovint, es decanten per el regal cultural, i no em refereixo al llibre o al disc, sinó al concert, l’espectacle, la ruta, la visita, inclús el cap de setmana, o anant més enllà l’abonament anual o la quota de soci de tal entitat o, perquè no, un curset com no pocs avis fan amb les nétes i néts en matèria esportiva.
Si s’atura el consum és desactiva l’economia, es produeix la crisi, els saberuts ens diuen que consumint, creixem; potser que pensem que dins del món cultural tenim un camp immens per a remenar, triar i… emocionar-se i emocionar… i créixer.