23 jul. ELS DIJOUS D’ESTIU (IV): L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL CRIST REI
Carrer Martí Molins, 45.
La parròquia de l’antic poble de Sant Martí de Provençals, encara existent i utilitzada avui com a parròquia d’una part de La Verneda, està documentada des de l’any 1046 i va ser la parròquia de La Sagrera, però des de meitat del segle XIX, i més a partir de 1917 quan es construí l’Estació de Mercaderies, el nucli de La Sagrera reclamava una església més propera, per no haver d’anar fins al Fondal de Sant Martí, travessant camins enfangats i vies de tren, cosa que en dies poc favorables, convertia esdeveniment com els enterraments en un calvari dificultós.
Una compra de terrenys pel bisbe Enric Reig el 1920 a Benet Ferrer Xiró i Maria Andreu Vall, a preu rebaixat; una deixa del propietari Josep Planas Planas el 1923 i una permuta de terreny a la química Albiñana Argemí SA van permetre edificar el temple en el lloc actual, uns camps propers a la carretera d’Horta.
Finançada en part pel Comte de Sert, Domènec Sert propietari d’una fàbrica de catifes a l’actual plaça del General Moragues, va aixecar-se des de 1925 la nova parròquia, que s’hauria de dir Sant Domènec, però en instituir l’Església el 1926 la Solemnitat de Jesucrist Rei de Tot el Món, va agafar finalment aquesta advocació.
Els desacords entre mecenes i l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia foren grans, però Sagnier imposà l’estil neoromànic. Beneïda per el bisbe Manuel Irurita el Diumenge de la Santíssima Trinitat, 22 de maig de 1931, any en que moria Sagnier, seria primer sufragània de Sant Martí, però l’agost de 1935 va passar a principal i Sant Martí sufragània seva.
Incendiada el 1936, a partir de 1939 la va reconstruir el fill de Sagnier, Josep Maria, a l’igual que continuaria les obres del seu pare al Sagrat Cor del Tibidabo. Els edificis que l’envolten el temple són afegits, posteriors de la dècada dels seixanta.
*del llibre LA SAGRERA, GUIA MONUMENTAL PER A UNA PASSEJADA (ANY 2020)
Textos de Joan Pallarès-Personat
Fotografies de Salvador Atance
