29 gen. Els famosos
Hi ha un món completament renyit amb la intel·ligència, el seny i la coherència que és el món dels famosos, encara que ben bé no podem definir què és un famós més enllà de que són aquelles persones que són admirades per la part de la societat que no té ni intel·ligència, ni seny, ni coherència.
Ser famós sembla que significa sortir per televisió, no hi fa res que la gent no en conegui la raó, ser famós es sinònim de ser ric, o quan menys de tenir-ho tot pagat i immunitat per a moltes coses vetades a la resta dels mortals, ser famós significa tenir centenars de persones que es creuen tot el que dius, que de tot tens raó i que de tot ets innocent.
Cert és que de tant en tant, molt de tant en tant, algú es famós perquè ha fet alguna cosa, un descobriment científic, un encert social, un guardó acadèmic, o una meritòria obra artística, i se’ls nota, se’ls hi veu una pàtina diferent dels altres famosos, perquè la majoria només són famosos perquè no saben viure de res més que de la política, o saben jugar molt bé a pilota a un altre esport, tenen bona veu, algun petit do i no tenen por al ridícul, ni pudor d’airejar les seves intimitats, i que carai, dient-ho clar i català, a la majoria no els hi fot cap vergonya ensenyar el cul.
Famosos, i famoses, que s’ha de vetllar per ser correcte en els gèneres, són famosos/ses només perquè la gent enveja el que aparenten i la gent es feliç pensant que els famosos/ses estan contents/es i viuen satisfets, versió digital del panem et cicenses romà, només que ara ja no cal ni conquerir les Gàlies ni fer-se gladiador, tot és més senzill, cal només opinar de tot i, sovint, sorprendre el personal amb un estirabot, verbal o de conducta, com més escandalós, millor.
Arribar a la fama mundana és un perill, generalment l’assoleixen personatges d’escassa formació i menys valors morals; l’adulació, l’entorn que perceben els fa pensar que realment són allò que aparenten i llavors la seva vida és un núvol fins que un mal dia sol esdevenir un esllavissada, allò assolit llisca muntanya avall com un allau, el famoset perd el nord, i la mateixa societat, els mateixos idòlatres que el van enlairar perquè tenia gràcia, ara cau en desgràcia i el trepitgen tothora.
La vida és una cursa de resistència i sol ser cruel amb les carreres meteòriques, més per als qui no tenen temors ni valors, però tant se val, hi ha una llarga cua per exercir ocupar aquests llocs, llista d’espera a la fama, i les agències solen vendre passatges de més, overbooking per a un viatge que no arriba enlloc. Ser una persona coneguda et sol proporciona el plaer de moltes i bones amistats, la fama només t’envolta d’aduladors i d’envejosos.