11 juny Els Petards

Anomenant aquesta secció La Trabucada, s’ha de suposar que m’agrada el soroll, els petards i la pirotècnia. La veritat és que no aguanto els grinyols que s’atreveixen a dir-ne música, em sembla depriment espetegar per divertir-se, però valoro la plasticitat artística dels focs artificials, un art efímer, com les catifes florals, que hauria de ser declarat patrimoni immaterial de la humanitat. 

Estem arribant a meitat de juny i, com cada any, s’obrirà de veda del debat petards si, petards no. A la majoria dels qui els hi molesten els petards, els hi acostumen a molestar els que altres tiren, no els que ells mateixos fan petar. 

Fa un anys, quan la gent era més normal i no portava un rei al cos, la dotzena de dies a l’any, des de poc abans de la revetlla de Sant Joan fins passada la de Sant Pere, feia joia veure la mainada divertir-se amb quatre petards i, el vespre de la revetlla, com un ritual, el pare sortia al carrer a llençar quatre petards amb la canalla; l’any que el pare et deixava anar sol a llençar uns quants petards, era senyal que ja erets prou gran, era un pas iniciàtic. 

Cada any augmenta més la crispació en contra dels petards. Abans algú gosava dir que era cremar diners, prou raó tenia; ara uns, ben pocs, el mínim, en són contraris esgrimint raons concretes, personals, de salut, de convivència, de seguretat, inclús estètiques, però el 95% restant no et dona ni et sap donar cap altra argument que els petards molesten als que eufemísticament anomenen mascotes.

L’home, és el rei de la creació. Les persones creuen que la natura és propietat de la nostra espècie i tot ha de voltar al nostre entorn, però molts es regiren contra els petards en defensa dels generes domèstics, sobretot cànids o felins. Una postura totalment respectable com qualsevol altra. 

La prudència en el joc fa amagar les cartes. Quan s’aporten arguments, cal filar prim, a la nostra societat molts tenen cua de palla, per esperit de contradicció, alguns els hi agrada tocar la pera, de la mateixa maner que tampoc no falta qui,  en una ciutat on cada any s’aspergen pels seus carrers 22 milions de litres de pixum d’animal domèstic, vegi en les nits de revetlla un revenja urbana a tal despropòsit i, a cop de coet, irrigui d’adrenalina i sofre tot el barri, pensant que, per unes hores, entre fel ferum i núvol de pólvora, el món és seu.

Ara diuen que també hi ha pirotècnica silenciosa, que espetega sense fer soroll, que no molesta. No sé com serà, però a mi em fa l’efecte que un petard que no fa soroll ha de ser com una cassola on no se sent fer el xup xup o veure una pel·lícula porno muda. 

Per Joan Pallarès-Personat
No t'ho guardis per a tu sol!


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies