27 maig Escalfor

El darrer cap de setmana les temperatures van augmentar de manera estratosfèrica i, malgrat ser al mes de maig, semblava que érem a plena canícula. El termòmetre culer també es va enlairar, amb la il·lusió d’una afecció que generava un èxode que feia remuntar la nostra memòria a aquell cèlebre partit a Basilea. Si llavors ens haguessin dit que quaranta-tres anys després hi hauria aquell desplaçament de masses per acompanyar unes futbolistes a Torí ens haurien pres per bojos.

El tant se val d’on venim es va transformar en el tant se val si guanyem. La il·lusió no ens la va poder prendre el resultat, perquè aquestes noies que vestien de blaugrana ja havien fet història, tot demostrant no només la seva capacitat de crear un joc atractiu sinó d’omplir un estadi de gairebé cent mil persones. L’experiència dels qui van gaudir del privilegi de viure el desplaçament va ser positiva malgrat que a la tornada hi pogués haver tristesa per la derrota. Formar part d’aquesta expedició, que també va patir calor de valent segons m’informen alguns dels qui van ser a l’estadi de la Juventus, és més important que el que va poder acabar ocorrent al terreny de joc durant poc més de noranta minuts.

La il·lusió de reviure un nou Firem-nos!

L’endemà, aquella escalfor es va continuar vivint a casa nostra. Després d’una nit tropical, el diumenge es despertava amb el termòmetre pujat de to i disposar a batre rècords, i a La Sagrera ens llevàvem amb la il·lusió de reviure un nou Firem-nos!, després d’haver vist aparcada aquesta iniciativa un parell d’anys a causa de la pandèmia.

Com al futbol el dia abans, es buscava un resultat favorable, però més enllà d’assolir un objectiu numèric ja hi havia una victòria de sortida: mestres, alumnes, pares, veïns i entitats havien posat els recursos necessaris perquè la jornada fos un èxit. A l’escalfor que es respirava en sortir al carrer, de seguida es percebé l’escalf humà del projecte ja a primera hora, quan una bona munió de voluntaris feren cap a la plaça dels jardins d’Elx per iniciar el muntatge de les parades.

Comerciants per un dia

Una estona més tard, la mainada inundava l’espai, amb la il·lusió i l’orgull de les manualitats realitzades, que revelaven l’enginy dels docents, també presents a la cita malgrat la calor dominical. Els menuts no trigaren a pregonar la treballada mercaderia, erigint-se en comerciants per un dia. A poc a poc, una riuada de veïns desfilaven davant les parades, encuriosits per l’originalitat i la creativitat de l’oferta i contribuint satisfets amb la compra de les que els feien més el pes, conscients de l’especial i solidari valor de la compra. Pares i mares no faltaren tampoc a la convocatòria, tan interessats per comprovar la perícia dels fills en la confecció dels objectes posats a la venda com l’enginy per captivar els potencials compradors.

Una eixordadora batucada o unes acolorides i exòtiques danses contribuïren solidàriament a donar més esplendor a la xafogosa jornada, en una mostra de com aquesta manifestació aconsegueix aplegar esforços de tota mena i sumar voluntats. Tot plegat per donar fe de l’escalf que es pot aconseguir quan hi ha un projecte comú que engresca tothom i amb una bona causa.

PD: Fonts ben informades em diuen que el resultat d’aquest partit va ser molt favorable. Per felicitar-nos tots plegats. Això sí que hauria merescut una rua, alcaldessa.      

Jordi Vilagut

No t'ho guardis per a tu sol!


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies