28 abr. Estació Mercaderies de La Sagrera, maig del 1987
Resta encara dempeus, molts anys més enllà de la data que inicialment estava previst derruir-lo, l’edifici de l’Estació de Mercaderies de La Sagrera. Podem dir que les dècades de retard i descura en les obres de “gran velocitat” han indultat llargament el seu enderroc. Era l’any 1917 quan Barcelona va emprendre la construcció de dues noves estacions ferroviàries de mercaderies: una al Morrot, sota la muntanya de Montjuïc, i l’altra a La Sagrera, que desplaçava la del Clot, ja saturada i obsoleta.
La construcció, a càrrec del contractista Josep Miarnau Navás, sobre 200.000 metres quadrats de terreny, va estar plena de problemes i litigis, perquè tallava les fibles de reg del rec Comtal cap als caps de Sant Martí i els propietaris, poderosos, van recórrer diverses vegades als tribunals des del primer projecte, el 1912, i van obtenir sifons per a les fibles, el talús de contenció que acabaria delimitant la futura ronda de Sant Martí, avui desapareguda, o un túnel per accedir a l’església de Sant Martí abans no es construís el Pont del Treball, darrera fase de la obra i final dels litigis.
L’estació de mercaderies, iniciada el 1917, va entrar en funcionament, a ple rendiment, l’any 1923, i va ser durant molts anys també duana de productes que arribaven de l’exterior, amb el seu destacament de carrabiners. Des del seu desmantellament, ja en fa més d’una dotzena d’anys, l’edifici, destinat a magatzem, oficines i habitatges dels treballadors, ara és ocupat temporalment per les oficines de la gestora d’infraestructures ferroviàries; un edifici que, al pas que anem, arribarà a complir el seu centenari abans no sigui enderrocat. El primer projecte de la nova estació ferroviària va ser d’Arenas, Basiana i Gil, el 1990 (amb la incorporació d’en Norman Foster el 1991), que avui, trenta anys desprès, segueix vergonyosament lluny de ser una realitat.
Guia Monumental de La Sagrera
de Joan Pallarès-Personat
