04 juny Fum, fum, fum… a l’estiu
De vegades tinc por de fer-me pesat, a força d’insistir en determinats temes, però no me n’he pogut estar de referir-me, un cop més, al privilegi de què gaudeixen els generadors de tòxic fum al nostre barri i, per extensió, a la nostra ciutat. No fa gaire esmentava un episodi en què una patrulla de guàrdies urbans interceptava a la Meridiana un patinador… no perquè infringís les normes de circulació, que això sí que hauria estat una autèntica novetat per part dels uniformats, sinó perquè no duia la mascareta. En aquella ocasió vaig voler fer notar que si el ciutadà retingut pels funcionaris hagués dut una cigarreta a la mà aquesta circumstància hauria estat coartada suficient com perquè els policies no haguessin hagut de suspendre el seu habitual estat letàrgic.
És aquesta una situació ben absurda que, d’aquí uns anys, se’ns farà tan estranya com ara ens resulta paradoxal que es pogués fumar en el seu dia a autobusos i, fins i tot avions. Els nostres nets se’n faran creus quan els diguem que es podia fumar mentre es conduïa un vehicle. Ja no entro a considerar què es fuma, malgrat que els carrers de La Sagrera, i de Barcelona per extensió, cada cop em fan rememorar més un viatge que vaig fer a Amsterdam. Tot i això, a l’igual que l’alcohol disminueix la capacitat de reacció dels xofers, entenc que el tabac (i altres additius) no només afecta les facultats per a una conducció correcta, sinó que el mateix fum pertorba la visió; a banda dels possibles accidents que se’n puguin derivar de la caiguda de cendra o de la mateixa cigarreta sobre les cames o el seient del conductor. Conservo perfectament a la memòria aquella imatge del meu avi amb forats als pantalons i a les camises precisament per la seva tossuderia de compaginar ambdues activitats. És cert que ell alternava la picadura amb els Ideales, uns productes tan inconsistents com molts dels que veig confeccionar avui dia a molts racons del nostre barri
Una activitat molesta, nociva i perjudicial per a la salut
El cas és que la passada setmana els municipals il·luminats de torn ens van obsequiar amb la notícia que a quatre platges barcelonines estarà prohibit fumar. Aquestes informacions em produeixen indignació, perquè sempre he considerat que amb temes com aquest l’Administració actua a contracorrent; com aquell conductor que sent per la ràdio que hi ha algú que circula per l’autopista al revés i ell respon: “un no, n’hi ha molts…”. El que hauria de fer el consistori és habilitar zones on es permet específicament fumar; i no al revés i donant a entendre que, per norma general, aquest vici és permès. Perquè estem parlant d’una activitat que, a banda de molesta, és nociva i perjudicial per a la salut; no només de qui lliurement decideix intoxicar-se i minvar la seva qualitat i esperança de vida sinó per tothom que hi ha al voltant.
Vaig assabentar-me de la mesura a través de la televisió. Després d’identificar les platges on se suposa que no s’hi podrà fumar, la periodista va advertir que els qui infringeixin la norma no podran ser sancionats pròpiament per aquesta pràctica, perquè no es contempla. La reportera va reblar el clau dient que, tanmateix, sí se’ls podria multar si desobeïen els guàrdies municipals que els instessin a desistir en aquesta activitat. Vaig estar a punt de caure de la cadira de riure: uns urbans cridant l’atenció a algú per fumar a la platja! Això sí que seria digne de notícia i d’un desplegament ampli de recursos, amb entrevista inclosa al funcionari de rigor que ha gosat trencar aquesta regla no escrita que la feina consisteix a fer els ulls grossos i ser després primmirat amb aquells ciutadans que miren d’observar els comportaments més cívics.
Ho haveu vist?
El passat 2 de gener es van complir 10 anys de l’entrada en vigor d’una modificació de la llei 28/2005. Aquesta llei, que com podeu sospitar era d’uns quants anys abans, contemplava un seguit de normatives a observar pels fumadors i les corresponents sancions. Entre elles hi havia la prohibició de fumar als parcs infantils. Heu vist mai cap guàrdia, no ha denunciant ningú per infringir aquesta norma, sinó simplement cridar-los l’atenció? No faré més preguntes.
Jordi Vilagut