06 nov. Història, memòria i etiquetes
La història és una ciència que descriu els fets del passat segons testimonis materials, orals, escrits, visuals, ajudada d’altres disciplines. Quan qualsevol branca científica avança, la societat, bocabadada, se n’admira, quan un historiador aporta noves informacions que modifiquen els fets, se li abraonen.
La memòria és una funció del cervell que permet conservar informació, un procés complicat, amb molts nivells i interpretacions, inclús aplicat a la tecnologia. Avui els dos conceptes, història i memòria es barregen en un nou sil·logisme anomenat “Memòria Històrica”, aplicat al propòsit de superar situacions de violència i injustícia rescabalant la dignitat de les víctimes, per establir la concòrdia i la pau en un país.
La història a l’estat espanyol, en els darrers dos segles, prenent de punt de partida la primera Constitució de 1812, n’ha tingut nou constitucions, mitja dotzena de guerres civils i dotzenes de conflictes armats, 25 cops d’estat, gairebé tots incruents i problemes socials arrossegats indefinidament.
Tampoc cap de les tres generacions que avui convivim hem rebut a l’escola secundaria, a la classe d’història, nocions suficients, si és que n’hem rebut alguna, de la història de l’estat en els darrers cent anys, el topall es d’un segle i més cap aquí és tabú.
Les tres generacions actuals, la poca història que sabem, és sotto voce, apresa d’amagat o adoctrinada públicament, polaritzada en bons i dolents, només qui aprofundeix en els fets del passat, se n’adona que la història és entre dolents i pitjors o massa sovint entre pitjors i pitjors, la crueltat és la marca de la casa i la reconciliació o el perdó sempre són substituïts per la rancúnia i la venjança.
Les guerres carlines ja van demostrar que en el mateix cap que li cabia un ros o un quepis, podia cofar-se una boina vermella, que la gent és la mateixa a tot arreu, en una guerra civil la majoria de gent queda en un bàndol o en un altre per l’atzar i les circumstàncies; conèixer la història és la única manera de perdre perjudicis, en canvi ignorar-la, és la forma més normal d’anar posant, al passat i al pressent, etiquetes equivocades.
Invertir en educació és garantir el futur lliure de les persones i estalviar-se molts diners i conflictes, quan la història s’ensenya a les aules, que s’educa sense temors ni perjudicis, no cal promoure lleis ni memorials, hi haurà sempre prou criteri com perquè tot plegat brolli per si sol.