12 nov. La mobilització pels mòbils
Hi ha coses que la gent no sap fer sense un telèfon mòbil, com per exemple passejar el gos, que difícil es veure una adolescent passejant el gos sense que porti la corretja de l’animal a una mà i sostingui amb l’altre el mòbil enganxat a la orella, d’això la llei de benestar animal no en diu res.
Més difícil es un trobar pare o una mare pendent dels fills, el més normal és que estiguin enganxats al mòbil i, a vegades, quan una criatura es fot molt pesada, li acaben deixant l’aparell per a que es calmi, quan abans les rabietes infantils s’acabaven amb un xumet o un clatellot.
Ara es compleixen quaranta anys de l’alliberació de la telefonia mòbil al mercat estatal, amb la irrupció de les primeres andròmines; trenta anys de quan viure sense mòbil començava a ser sospitós de subversiu i asocial i uns vint de que, com aquell qui diu, moltes criatures naixien amb el mòbil incorporat de sèrie, i ara, desprès de tant temps és quan ara algú gosa preguntar-se si els nens i els adolescents han de tenir mòbil i sorgeixen inquietuds i mobilitzacions.
Com sempre i en tot, aquí també fem tard. Ara els grups de pares, en col·lectiu, comencen a preguntar-se si cal que els fills menors tinguin mòbil i es comença a generalitzar la discursió, com si fos un Barça Madrid o un Israel-Palestina, que aquí sempre cal prendre partit i com més radical millor, i s’opina a granel, sense preguntar-se mai els condicionants particulars, familiars, geogràfics… tot és mòbil si o no als adolescents, caixa o faixa.
Enmig de la polèmica hi ha pares que ja apunten a l’escola, la culpable de tot i si és concertada encara més, per no parlar de la confessional. Amb el bullit que tenen els col.legis ara emmerden en la polèmica fins a la Conselleria d’Ensenyament, com si la decisió de dotar o no a un fill de mòbil fos un problema d’estat, així si regulen i legislen serà un maldecap menys pels pares i mares, problema resolt i més temps de lleure.
La solució és tan fàcil com que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, en aquest cas els pares el seu paper i no passar-se el dia xerrant pel mòbil i mirant la pantalleta, doncs si parlessin entre ells o vetllessin per educar els fills, el problema no existiria, però fer de Pons Pilat, està de moda.