28 juny La Trabucada: El cavall dels pobres.
A la bicicleta l’anomenaven el cavall dels pobres, la seva popularització i abast a primers del segle XXè va facilitar els desplaçaments al proletariat que no podia mantenir cavalls com l’aristocràcia, però va durar poc, aviat l’automòbil, reservat a la classe poderosa, va tornar a marcar les distàncies entre rics i pobres.
Aquesta setmana Barcelona i bona part de Catalunya estarà potes enlaire per les bicicletes, arriba –o millor serà dir que surt– el Tour de França, la cursa ciclista més important, competició per etapes, mítica i centenària.
La prova és molt dura, com dur és l’esport de la bicicleta, dur i cruel, que sotmet als corredors a temperatures extremes, sota un sol aclaparant i la reverberació de l’asfalt, a les hores de més calor del dia, una veritable tortura que molts miren complaguts, indiferents i endormiscats a l’hora del migdia, però, en canvi, els esvera que un futbolista milionari del mundial pateixi calor, el valor no és el mateix i els quilos al pedal surten millor de preu que xutant una pilota.
Barcelona viurà uns dies caòtics, aquí la ciutat és de tothom, menys del ciutadà comú. Quan no són els mestres emprenyats, són les curses publicitàries, les cuites solidàries, els protestes incògnites o les rebudes triomfals, el cas és col·lapsar la ciutat i si no hi ha un motiu, s’inventa.
El món és un mocador i ben ple de mocs. Els que fa quatre dies protestaven per la visita Papal, ara aplaudeixen el pas de les bicicletes, ben pocs se’n queixen, però a més hi ha tres diferències fonamentals, la primera és que no se sent cap veu preguntant en quin idioma es farà la presentació, ningú no reivindica ni el català, ni el castellà ni el xinès; segon que tampoc es qüestiona el cost ni qui ho paga. Ho pagaran els ciclistes?
En tercer i darrer lloc, comerciants i restauradors que rondinaven perquè aquell dia deixarien de vendre, ara aplaudeixen el Tour i el lloen les virtuts, ben bé a tots plegats se’ls veu el llautó.
Tothom a Barcelona, com a la resta de Catalunya, parla d’aturar el turisme, però en qualsevol viatge trobes catalans anant pel món; a la ciutat prometre aturar la massificació turística és imprescindible per guanyar unes eleccions, per després passar quatre anys promocionant-lo organitzant mil i un esdeveniments, veritablement la ciutat és dual, tenim tant d’acollidors com de cínics.
Joan Pallarès-Personat.