02 ag. La Trabucada: El futbol i la violència domèstica.
Totes les cultures han fabricat els seus déus, l’existència d’un ésser superior planeja en totes les civilitzacions, la fe es té o no es té, tot i que no és impossible fer creure a qui no creu o que es torni ateu un creient, la conversió existeix, d’aquí que totes les religions, menys els jueus que són el poble elegit,
fan proselitisme i prediquen la seva fe.
El segle XX, tant materialista, ens ha deixat nous déus, la cinolatria, l’adoració de les mascotes equiparant-les als humans, fins a atribuir-los rangs de parentesc familiar, és una d’elles, però hi ha d’altres, majorment l’esport, i sobretot, en les nostres latituds, el futbol.
A manca de sants que fan miracles, hi ha ídols milionaris; a manca d’àngels, entrenadors; Satanàs és l’àrbitre i els diables els equips rivals; déu, naturalment, és el Barça, el Madrid, la Selecció o l’Atlètic de Masrampinyo, tant se val, cadascú té el seu; qualsevol partit segueix una litúrgia prèvia, durant i posterior i va envoltat de pregàries i lletanies que esgargamellen i propaguen amb fervor fanàtic els seguidors.
Si la religió ha provocat al llarg de la història moltes guerres santes, l’esport també es cobra el seu tribut de sang, destrosses, bretolades, bregues, baixes laborals, pèrdues de jornal i, el que ja sabíem i ara, durant el mundial, els sociòlegs ens han volgut descobrir com una gran troballa, violència domèstica en dies de partit, on paga els plats trencats, naturalment, la dona.
Els anglesos i altres països ja ho havien estudiat, ara s’ha constatat que, aquí, en els dies de la final del Mundial de futbol, les dramàtiques trucades al telèfon 016 d’assistència a les dones en cas de violència, han augmentat un 120’8% respecte a altres dies, i tres dones han estat assassinades.
Fa mal d’escoltar, més mal encara quan l’esport femení imita al masculí en lloc de cercar la seva ruta i les estadístiques no diuen res de nou, que quan era nen a casa del veí se sentien crits quan perdia el seu equip i més d’un cop la seva dona acudia refugiada a casa nostra fins que passés la tempesta, les coses no canvien, altres partits del mundial abans de la final també havien marcat tendència en l’augment de trucades, la testosterona és molt perillosa, sobretot per la convivència.
Quina buidor, de joves somiàvem i creiem que el futbol s’acabaria mort Franco i arribada la democràcia, i no, ara encara va a pitjor, el “Panen et circenses” romà continua en noves formes, amb cinisme molts afirmen que és una vàlvula d’escapament per alliberar tensions, potser sí, però en aquest cas sempre són les dones les que fan d’espàrring.
Joan Pallarès-Personat